Els darrers dies, i en relació a la filtració de la famosa llista Falciani, sembla que tothom ha descobert que els rics són en la seva immensa majoria evasors fiscals. Ja era molt rar veure com aquí els treballadors per compte aliè tributaven més que els professionals lliberals. I com les petites i mitjanes empreses liquiden un promig del 24% d'impost de societats i les gran empreses el 7%. Moltes no paguen res. M'he llegit el llibre Las islas del tesoro. Los paraísos fiscales y los hombres que se robaron el mundo, de Nicholas Shaxson, i la cosa és molt pitjor del que imaginem. Anem a pams, els paradisos fiscals no són només en llocs remots i estranys com les illes Caiman, illes Verges, Sigapur, Bahamas, Dubai, Gibraltar o Andorra, que és el que creu tothom, els paradisos fiscals més importants són en primer lloc la City londinenca i en segon lloc Manhattan i Delaware, als EUA. A les Caiman hi ha un edifici, Casa Ugland, on hi ha 12.000 empreses. Obama va dir d'ell: "O és l'edifici més gran del món, o és la més gran estafa al fisc de la que es té memòria". A Delaware hi ha un edifici del carrer North Orange amb 217.000 empreses. Si ets ric el paradís fiscal és a la cantonada de casa teva! Així, com ho sents!
Què ha passat amb els de la llista Falciani? Heu vist comparèixer Montoro explicant qui son i quantes línies d'investigació han iniciat? Us ho diré: cap. Els van enviar una carta perquè fessin complementàries. A la presó, ni un. Cal eliminar els paradisos fiscals perquè encobreixen el crim organitzat, tota mena de màfies, tota mena d'assassinats, tracta de blanques, el narcotràfic i tota la corrupció de dictadures arreu del món, també de casa nostra.
Imagineu que aneu al vostre banc i els poguéssiu dir: obre'm un compte offshore en la teva oficina a les Caiman. Tots ells tenen oficines en aquests paradisos fiscals. Imagineu a més que l'Agència Tributària no demana informació sobre el teu compte. Això és el que fan amb els rics. És més, els darrers dies, si gestiones una entitat, et fan anar a la teva agència per firmar tota mena de papers conforme no operes a paradisos fiscals. Al director de l'agència d'un banc li vaig etzibar: "En comptes de fer-me firmar papers idiotes, per què no li preguntes al teu cap si tinc un compte en l'edifici que teniu a les Caiman i acabem aquesta comèdia!". No li va agradar.
Hem de fer com ens deia Edmund Burke: "Quan els homes malvats es posen d'acord, els bons han d'associar-se". I encara alguns diuen que l'estat de benestar no el podem pagar. Cabrons!
