Fa anys, durant una epidèmia de grip molt semblant a la que ara vivim, vaig estar xerrant amb un amic sobre vacunes i antibiòtics. Aquest amic tenia les idees molt clares al respecte, i es negava a usar antibiòtics amb els seus fills perquè al·legava que el lobby farmacèutic ens estava esclavitzant amb els seus productes. Quan vaig intentar raonar-li que els antibiòtics curaven les malalties, per molt tèrbols que fossin els interessos dels laboratoris -si és que ho eren-, aquest amic em va replicar dient que tot això era molt dubtós, i l'únic que no admetia dubtes era que les multinacionals farmacèutiques ens sotmetien a les seves pràctiques poc ètiques -o decididament criminals- amb l'excusa d'ajudar-nos a combatre les malalties. I tot seguit es va posar a parlar amb gran vehemència sobre les vacunes infantils, ja que opinava que hi havia indicis inqüestionables que les vacunes, sobretot la trivalent, podia produir autisme i altres greus malalties psíquiques.
Algú podria pensar que aquest amic era una persona poc instruïda i nascuda en algun país remot i poc desenvolupat, el Turkmenistan, potser, però no era així en absolut. Aquest amic era novaiorquès, fill de periodistes i universitari ell mateix, i es relacionava amb persones que pertanyien a cercles socials d'allò més exquisits: músics de l'orquestra simfònica i del conservatori, enginyers aeronàutics, professors d'universitat. No sé quants d'aquests coneguts seus compartien els seus prejudicis, però és possible que fossin bastants, perquè ja li havia sentit les mateixes idees a un dels seus amics, un traductor que havia nascut a l'antiga Unió Soviètica i que havia emigrat amb els seus pares als Estats Units. I la veritat és que tots coneixem casos així.
Des de la dècada dels 70, cada vegada hi ha més gent amb idees suposadament progressistes que es manifesta en contra de la medicina "científica" i s'inclina per tractaments alternatius que en el fons no són més que una presa de pèl o pura xerrameca. Als Estats Units, per exemple, hi ha dos grans grups socials que s'oposen a les vacunes: la gent d'ideologia esquerrana que prefereix els tractaments de "la medicina natural", i per l'altra banda, els grups de la ultradreta religiosa que rebutgen les vacunes per raons morals o bé perquè les consideren una intromissió intolerable de l'Estat en la vida privada dels ciutadans. I com a resultat de tots aquests prejudicis, ara mateix hi ha als Estats Units molts menys vacunats contra el xarampió que a Tanzània. Sí, sí, han sentit bé: Tanzània. I el bo del cas és que aquesta gent que es nega a vacunar els seus fills està posant en risc la salut de tots nosaltres (la setmana passada hi va haver un perillós brot de xarampió a Califòrnia), i a sobre no s'adona que comparteix els mateixos prejudicis -o millor dit, les mateixes fòbies criminals- que els talibans que assassinen a l'Afganistan els sanitaris que vacunen els nens contra la pòlio, el mateix que fan els troglodites de Boko Haram a Nigèria.
Tot això és molt estrany. Totes aquestes persones -tant les que professen idees ecologistes i de l'esquerra radical com les que formen part del conglomerat de la ultradreta religiosa- es consideren civilitzades, cultes, ben informades i profundament educades. Si algú les comparés amb un talibà, és segur que ho considerarien un insult intolerable que podria ocasionar una demanda judicial. Però segueixen entestats i es neguen a vacunar els seus fills perquè odien les multinacionals farmacèutiques o perquè han sentit rumors mai confirmats que algunes vacunes poden tenir perillosos efectes secundaris. I després de segles de creure que el pensament científic era l'única garantia de millora de les nostres condicions de vida, ara hi ha gent que prefereix patir els riscos de viure sense vacunes ni antibiòtics només perquè han sentit quatre mentides absurdes o perquè prefereixen cedir davant dels seus estúpids prejudicis ideològics. Sorprenent.
Aquí, entre nosaltres, té certa fama la monja Teresa Forcades, que és metge -o almenys té un títol de doctora en medicina-, encara que ataca l'ús de les vacunes contra el papil·loma i la grip A i defensa estranys mètodes de curanderos per curar la sida. Una vegada, la monja Forcades va arribar a dir que el càncer d'Hugo Chávez no era producte d'un tumor, no, sinó de la seva gran entrega política "que està fent un bé immens al seu país i al món" (la frase és a YouTube i té més de vint mil visites). I milers de persones que es consideren educades, cultes i racionals creuen a ulls clucs el que diu aquesta dona. I l'irracionalisme creix i creix i està contagiant la política i la vida diària. Mal assumpte.
