El llenguatge polític requereix un nou diccionari. No és pas necessari per als polítics, entre ells ja s'entenen. És imprescindible perquè els ciutadans els puguem entendre a ells. Dilluns, Artur Mas es va vantar de la "transparència" de la Generalitat i va renyar l'oposició per no haver dit res de la tan valorada "transparència" del Govern. Goso pensar que tots els diputats el van captar i no és d'estranyar perquè, en aquest aspecte, tots parlen el mateix idioma. Vist des de fora, però, es fa difícil comprendre'l. Fa pocs dies un periodista va preguntar a la Generalitat quin és l'import de l'ajut que percep Ryanair per portar cada vegada menys vols a Girona. La qüestió no es va contestar. També aquesta setmana, Interior ha vetat l'entrada de la premsa al parc de Bombers de Figueres per veure, in situ, les deficiències en les instal·lacions. Dos exemples clars de la "transparència" que pregona Mas però que no coincideixen en res amb la "transparència" de cap diccionari que tinguem a casa. Potser és que a Mas no li fan cas i tampoc sap res de transparència, com no sap res del cas Pujol o del que passa al seu grup parlamentari de Madrid. Ell simplement, en transparència, també passava per allà.
