Ens ha de preocupar, i molt!

Francesc Buixeda Cabré. santa pau.

L'any nou es presenta ple de con?vocatòries electorals, i no ens portarà altra cosa que una campa?nya contínua, amb un bombardeig de propostes i bones paraules per aconseguir el vot, que els ha de portar a ocupar la poltrona del poder; és el procés "democràtic", que d'això solament en té el nom. L'any que ve, o més ben dit, després de cada comici, ja s'hauran oblidat i la ciutadania restarem abandonats a la nostra sort.

Les primeres seran a la Junta d'Andalusia, segons diu la presiden?ta del PSOE, perquè ha perdut la confiança en el pacte amb IU; aquests ho neguen, però la realitat no és altra que Podem, si espera més, li pot treure l'hegemonia socialista de tants anys. De tota ma?nera ha blindat diferents conse?llers aforant-los abans de dissol?dre la cambra. Són privilegis per als privilegiats. Per què no esperava les municipals, s'ha d'estalviar, no?

Després segueixen les municipals i de la majoria de comunitats autònomes, que serviran per descobrir el nou mapa polític i el poder de cadascun dels partits de cara a les generals del novembre.

Seguint el procés, les plebiscitàries o constituents catalanes, en?cara no sabem el que seran, pe?rò també volen aclarir si ens convertim en país independent o no. Tot i els entrebancs de l'Estat i les triquinyoles del Govern per construir les estructures d'estat, abans de saber el resultat! Saben on volen anar o portar-nos? En tinc molts dubtes. Ho veurem?

I finalment, després d'haver passat per tots els filtres previs i clarificadors de la situació, vindran les estatals, i ja veurem com arribarem a aqueixa fita. Amb un nou govern? Una coalició amb els mateixos collars? O finalment s'haurà aconseguit la regeneració política? Ens ha de preocupar i molt, és el nostre present i el futur dels nostres fills!

Pitjor que animals

Júlia Perera. Caldes de Malavella.

L'ésser humà ha avançat molt du?rant els últims segles: hem descobert la cadena de l'ADN, la penicil·lina i, fins i tot, hem arribat a la lluna. No obstant això i, encara que ens quedi molt camí per recór?rer, hi ha un apartat en el qual no hem avançat ni una mica, el maltractament als animals per pura diversió. Personalment, no aconsegueixo entendre per molt que ho inten?ti com, en ple segle XXI, existeixen tantíssimes localitats on l'home segueix necessitant fer mal a animals per divertir-se. El Toro de la Vega, el toro de Sant Joan o ànecs a l'aigua són algunes de les moltes tradicions espanyoles que actualment se segueixen realitzant any rere any.

Tot i això, confio que, amb temps i pressió social i mediàtica, aconseguim que aquests costums deixin de formar part de la nostra "cultura" i passin a la història com ja ha passat a Zamora amb "la cabra des del campanar" o les corrides de toros a Catalunya.

No és el què,

sinó el com

Anna Tresserras Lopez. Caldes de

Malavella.

Després d'escoltar diferents explicacions, he aconseguit crear la meva pròpia opinió sobre l'anomenat 3+2. Realment no és un bon sistema educatiu? Doncs bé, crec que podria ser positiu. El gran problema d'aquesta reforma no és l'educació, sinó el preu dels màsters, que fa que es multipliqui per tres el que pagues finalment per la universitat. A la resta d'Europa utilitzen aquest sistema educatiu, i realment seria hora de tenir uns estudis compatibles amb Europa. El que s'ha de canviar és aquesta privatització dels màsters i crec que és necessari que els fills dels treballadors també puguin estudiar a la universitat. Com és possi?ble que fa 10 anys aquella carrera que valia 800 € ara en valgui 1.600? S'ha de lluitar per fer una educació pública on tothom tingui el dret d'estudiar i que no sigui la situació econòmica de la família que privi un alumne de poder formar-se en allò que realment l'apassiona.

Una imatge val més que mil paraules

Joan Boronat Lecha. Blanes.

Les paraules, les dels líders de Pode?m a Madrid, el 31-1-15. La i?matge, les fotografies de la concen?tra?ció a la Puerta del Sol d'aquell ma?teix dia. Deixant de banda si eren 100.000 o 300.000 manifestants, el menys comentat d'aquelles fotos ha si?gut el nombre de banderes repu?bli?canes que onejaven, en compara?ció amb la imposada pels rebels del cop d'estat del 36, que ara disfressen anomenant-la "bandera cons?titucional", que brillava per l'ab?sència; aquell missatge dels ma?nifestants cap als líders de Podem era latent, però s'intuïa que molts pensa?ven que el millor canvi és la repú?blica. També hi havia alguna pan?carta dema?nant la independèn?cia, però no de Catalunya, és clar, sinó del Sàhara.

Probablement els de Podem es faran els suecs; només els interessa guanyar-se el vot dels indignats que estan fins als nassos de la política actual. Podem vol entrar a formar part de la "casta" que tant critiquen, i començar a cobrar sous de dipu?tat, sense ficar-se en embolics de repúbliques ni independències. M'estic imaginant el Sr. Pablo Iglesias, d'aquí a vint anys, avorrit en un despatx d'una empresa priva?titzada, o fumant-se un cigar a bord del seu iot, a l'estil Felipe González.

En l'àmbit d'Espanya, Podem es presenta amb un fil d'esperança de canvi; però el paper d'aquesta gent a Catalunya és el d'un altre partit de botiflers espanyolistes, un altre virus nociu pels nostres in??teressos com a poble; amb la se??va previsible entrada al govern d'Espanya, podem estar segurs que continuaria l'espoli econò?mic que pateix Catalunya, la qual cosa hauran de tenir en compte, abans de dipositar el vot el 27 de setembre, alguns catalans preocupats per l'assumpte econò?mic, però no tant per l'agressió a la nostra identitat.