el permanent oasi català

15.02.2015 | 00:00
el permanent oasi català

Strauss-Kahn no sabia que aquelles noies eren prostitutes i Artur Mas desconeixia els negocis de la família Pujol a l'empar de la Generalitat. Ignorants o cínics? Al president català, se li podia haver preguntat, entre altres qüestions, per què va atorgar el control de les finances de CDC al gerent Germà Gordó i va apartar Jordi Pujol Ferrusola? La compareixença d'Artur Mas en el Parlament va confirmar que tenim una oposició política més pròpia d'una Diputació Provincial que la d'un país amb pretensions de convertir-se en Estat.
A una comissió d'investigació un hi ha d'anar preparat. Amb els deures fets. Amb pre?guntes i plantejaments que sorprenguin i descol·loquin el compareixent. Res d'això va succeir dilluns passat. Els caps de l'opo?sició només havien llegit algun retall de premsa i ben poca cosa dels sumaris o les in?vestigacions policials. Ni els assessors de Mas haurien plantejat unes preguntes tan previsibles per a lluïment del seu líder. Molt lluny queda aquella etapa en la qual en el Parlament català hi havia diputats de l'oposició que investigaven a fons els casos de corrupció. Em refereixo als Josep Maria Rañé, José Luis López Bulla, Josep HuguetJoan Ridao, amb meritòries aportacions en els casos Treball, Turisme, Farreres, Olé, etcètera. L'únic inconvenient que van tenir és que en aquella época quasi ningú no els feia cas. La corrupció, oficialment, era ine?xis?tent.
Eren els anys del famós oasi català que vaig reviure dimarts passat a la tertúlia de can Cu?ní, a 8TV, quan parlaven sobre la detenció de 90 persones per frau en cursos de forma?ció a Andalusia. D'alguns tertulians van sortir adjectius com "caciquisme" o "cultura de la subvenció", referits a la forma de vida a Andalusia. A cap tertulià se li va passar pel cap relacionar aquest cas andalús amb el que es va destapar a Catalunya fa quasi vint anys. És exactament el mateix. Això sí, amb dues diferències. Una, que a Andalusia una jutgessa hi ha entrat a sac i aquí, llevat del cas que va instruir Silvia López Mejia i que va acabar amb condemnes pactades, la res?ta no es va investigar. I, l'altra, que la majo?ria dels mitjans de comunicació catalans han parlat més del frau dels cursos d'Anda?lu?sia que del que es van cometre a Catalunya als anys noranta, també fruit del caciquisme i la cultura de la subvenció. De fet, la majoria no van publicar res d'aquell frau, del qual no es va investigar ni una dècima part.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema