Manllevo el títol de l'Editorial de la quasi centenària revista blanenca RECVLL (95 anys), que davant els terrorífics i criminals assassinats a la seu del setmanari d'humor satíric Charlie Hebdo i en un supermercat jueu a París, comesos amb traïdoria per ciutadans francesos fanatitzats pel gihadisme, no s'apunta a l'allau d'afirmacions "Je suis Charlie", sinó que de la ploma d'una jove i prometedora escriptora, amb una ment no contaminada, com un "Petit Príncep", de manera aparentment ingènua, va a l'arrel del greu problema terrorista que ens fa viure en una por constant i proclama, amb el consens de tots els redactors de RECVLL, "Je suis la paix".

Entenc que no estem davant d'un problema de més o menys llibertat d'expressió que s'ha debatut entre una posició màxima com la del primer ministre britànic, David Cameron, que va dir: "crec que en una societat lliure, existeix el dret d'ofendre la religió dels altres. Sóc cristià, si algú diu alguna cosa sobre Jesús que podria trobar ofensiva, en una societat lliure, però, no tinc dret a venjar-me d'ells. Hem d'acceptar que alguns diaris, revistes, puguin publicar coses que, si bé són ofensives per a algú, es troben dintre la llei. Això és el que hauríem de defensar" (The Guardian, 18-01-2015). El ministre espanyol de Justícia, Rafel Català, manifesta que no està d'acord amb Cameron. "No estic d'acord amb la idea de llibertat per ofendre".

El Sant Pare, durant la seva intensa visita a Filipines, diu: "Crec que tots dos són drets fonamentals, tant la llibertat religiosa com la llibertat d'expressió". "Tota religió té dignitat, tota religió que respecta la vida i la persona, i jo no me'n puc burlar. I aquest és un límit" Acaba dient: "No es pot provocar i no es pot insultar la fe dels altres. No es pot fer mofa de la fe".

Recullo de la premsa un diàleg entre Josep M. Carbonell i Vicenç Villatoro, on aquest darrer li comenta "la blasfèmia és pecat, però no és delicte". Carbonell li respon: "Penso que és un error. La blasfèmia pot sustentar la base d'un discurs d'odi, contra aquells que practiquen determinada religió i pot resultar ofensiu".

L'amable lector es pot posicionar allà on el portin les seves conviccions, tanmateix crec que no s'afronta el debat amb tota la seva profunditat. La llibertat, sigui d'expressió o del tipus que sigui, no es pot entendre, ni ?desentendre, dels altres dos germans bessons: la fraternitat i la igualtat. Cada un dels tres és un trigèmin de la Modernitat, del fervor de la Revolució Francesa que va parir tres fills anomenats "Liberté, égalité, fraternité".

Si ens preocupa l'estat de la llibertat, com a signe de civilització i del que denominem progrés (?), igualment ens haurien de preocupar la fraternitat i la igualtat, però em sembla que aquestes dues són la "ventafocs" del sistema. J. I. González Faus ens ho fa veure en l'opuscle Abjurar la Modernitat, editat per "Cristianisme i Justícia": "...L'obra clàssica Dialèctica de la Il·lustració es preguntava com és possible que una època que va néixer aixecant la bandera de la raó i de la llibertat hagi produït més desraó i menys llibertat. Si hom va poder replicar que això no era pas cert i que aquesta "dialèctica" afectava només el parèntesi del nazisme, els anys posteriors semblen confirmar que tal resposta és massa simple...". "... La seva raó és una raó insolidària, la seva llibertat és una llibertat només individualista, el seu gènere humà és tan sols la burgesia, i el seu progrés es redueix al progrés tecnològic, sense gaire espai per al veritable progrés humà. Resulta, doncs, que avui aquesta raó i aquesta llibertat que la Modernitat descobrí, hom no pot exercir-les precisament per criticar i repensar la Modernitat".

Què cal fer, doncs? Proclamar i conrear la llibertat, però també, igualment, la fraternitat i la igualtat. Tot en les mateixes proporcions i temps. Només del conreu de les tres en sorgirà la convivència pacífica. El terror sorgeix quan no es nodreixen o s'amputen algun dels tres pilars que sustenten la vida en pau. En aquest sentit, són benvinguts tots els actes que s'han organitzat aquest mes passat en l'anomenada "Setmana de la Pau". Tant els que han organitzat les escoles com tots els manifestos i pronunciaments que s'han fet al carrer i sales cíviques. Tanmateix, aquest curs 2015/16 tenim dues efemèrides per celebrar que commemoren missatges de llibertat, d'igualtat i germanor que poden esdevenir una immillorable oportunitat per continuar fent pedagogia sobre la pau:

- El mes de març farà 50 anys de la marxa de Martin Luther King des de Selma, Alabama, per demanar la igualtat de vot per als afroamericans. També celebrarem les noces d'or del famós discurs "He tingut un somni". Seves són les següents paraules: "Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos; però no hem après el senzill art de viure com a germans".

- El Govern declara el 2016 Any Llull en commemoració del setè centenari de la seva mort. Ramon Llull, escriptor, filòsof, místic, missioner i gran viatger. La seva vida i obra és tan intensa com immensa. Nat a Mallorca, preceptor del príncep Jaume, es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills. Cap als trenta anys va tenir unes aparicions de Crist crucificat i la seva vida va canviar radicalment. Va sentir-se cridat per Déu, va deixar la bona vida i es dedicà a convertir els infidels mitjançant la persuasió; per aquest motiu va estudiar l'àrab. Va escriure llibres i va fundar monestirs. Va ensenyar a la Sorbona. En les seves estades a París habitava al monestir dels cartoixans de Vauvert, avui Jardin du Luxemburg, que el descrivia com "una bella selva, pres de París, espessa d'arbres e abundosa de fontanes". Allà escriví L'Arbre de filosofia d'amor. Una vida dedicada al coneixement, la ciència, les arts, la mística i sobretot a l'aproximació al món sarraí. Una gran oportunitat per redescobrir l'obra i testimoni ?exemplar d'un català universal que va esmerçar la seva vida en la cerca de la pau.

Dos grans exemples per difondre aquest curs la pedagogia de la pau que es fonamenta en el creixement harmònic dels germans trigèmins: Llibertat, Igualtat i Fraternitat.