Fa uns dies, concretament a final del mes de gener passat, un grup d'organitzacions polítiques i socials, agrupades en la Plataforma per un Nou Model Energètic, van presentar a la Fiscalia Especial contra la Corrupció una demanda, avalada per més de 140.000 signatures obtingudes a través de la plataforma digital Avaaz, en la qual es reclama que es reobri la investigació sobre els 3.400 milions d'euros que les companyies elèctriques espanyoles van cobrar de més entre els anys 1998 i 2006 en concepte de Costos de Transició a la Competència, la devolució dels quals no va ser reclamada en el termini adequat pels govern del PSOE i del PP i que, per tant, les elèctriques s'han embutxacat a costa dels soferts consumidors.
amb l'actual demanda, s'aporta l'esborrany de l'ordre ministerial que es va redactar en el seu dia per realitzar la reclamació, així com informes de diversos organismes de l'estat instant l'executiu a reclamar les esmentades quantitats.
Pocs exemples com aquest són tan clars i alliçonadors respecte dels efectes que provoca el funcionament d'allò que s'ha anomenat portes giratòries, terme que designa de forma col·loquial el moviment, més aviat tràfec, d'alts càrrecs entre l'administració pública i l'empresa i viceversa, gairebé sempre en benefici personal i privat. A l'estat espanyol existeix una llarguíssima llista de personatges dels dos grans partits polítics, PP/PSOE, que s'han especialitzat en aquesta pràctica, tan lucrativa per a ells com nociva per a la col·lectivitat. D'aquesta llista en formen part dos expresidents del govern, Felipe González i José María Aznar. Les companyies elèctriques i energètiques són, amb les finances, un dels sector que més generosament acullen polítics en retirada o, a l'inrevés, aporten directius propis a la gestió dels afers públics en àmbits on poden quedar afectats els interessos corporatius de l'empresa.
És urgent impulsar els canvis legals necessaris per prohibir aquestes portes giratòries entre els interessos empresarials i l'administració pública, que faciliten les pràctiques oligopolítiques del sector elèctric no només en casos com el que acabo de relatar, sinó, sobretot, en la pràctica quotidiana de la seva activitat, caracteritzada per la manca de transparència. Sense anar més lluny, per les mateixes dates que es presentava la demanda, l'associació de consumidors FACUA feia públic que el kWh d'energia consumida s'ha incrementat el 17,7% al llarg dels darrers dotze mesos, gràcies a un sistema tarifari fosc que fa que els consumidors no s'assabentin dels successius augments abans que entrin en vigor, contràriament al que determinen les sentències del Tribunal de Justícia Europeu.
