Cartes

17.02.2015 | 06:30

Segrest del dret a decidir
a Girona
Carles Callol Massot. GIRONA.
Voldria donar a conèixer el curiós sistema de participació ciutadana de l´Ajuntament de Girona. Ara amb la reforma de la Devesa i abans amb la participació de barris. Sempre ens permeten «escollir» en un paper entre diverses opcions que algú, qui sap qui i amb quin criteri, ha decidit i sense permetre´n de diferents.
Si no votes vol dir que ho acceptes i si ho fas no saps com realitzaran unes reformes que no es concreten enlloc. Tampoc queda clar si retiraran el projecte en cas de no rebre un suport massiu o majoritari, i quin és el llindar per considerar que el projecte és volgut pels gironins.
En resum, una manipulació del famós dret a decidir i un insult a la intel·ligència amb un sistema de vot a la búlgara. Si volen saber l´opinió de la gent, que facin un referèndum amb garanties. Senyor alcalde, democràcia!

Carta al propietari
de la Grober de Bescanó, Sr. Carbonell
Mateu Frigolé. fill i nÉt dels paletes de la Grober de Bescanó.
Benvolgut senyor: He llegit astorat les seves manifestacions en aquest diari referents al tancament de la centenària fàbrica Grober de Bescanó. Senyor Carbonell, com és possible que doni tota la culpa d´aquesta desgràcia als treballadors, una gent que varen aguantar en el seus llocs de treball tot i passar sis mesos sense cobrar ni la més petita ajuda? Quina opció els quedava que no fos anar als Tribunals de Justícia?  Amb la misèria que s´apodera d´aquest país, a vostè li sembla que hi ha algú interessat a quedar-se sense el seu lloc de treball? El que ens fa falta a Catalunya són empresaris valents i responsables, de pedra picada, com els d´abans.
Des de petit que em conec molt bé la Grober. El fundador, l´italià Cristòfor Grober, a les primeries del segle XX va donar feina de paleta al meu avi i la nostra empresa hi va treballar sense interrupcions durant 85 anys. El relleu dels fundadors el varen fer uns industrials barcelonins de gran categoria, els Portabella. Ells van fer arribar les fàbriques de Girona i Bescanó a les cotes més altes. La guerra va enderrocar la fàbrica de Girona i l´aiguat del 1940 va arrasar la de Bescanó, però com he dit eren grans emprenedors, en poc temps tot va tornar a funcionar. Per Nadal en els anys de la postguerra i de la gana, cada ­obrer tenia el seu lot de torrons i per Pasqua tothom anava a casa amb mig xai. Una anècdota per rumiar, senyor Carbonell: un treballador de Grober sense qualificació, afligit per una malaltia molt greu va ésser traslladat a la millor clínica de Barcelona i l´esposa d´un dels amos es va oferir a vetllar-lo de nit.
Li poso aquests senzills exemples, ­senyor Lluís, perquè s´adoni de la importància que tenia aquesta fàbrica al poble de Bescanó i que entre els empresaris hi ha de tot, els que van pel món en pla fatxenda i foten sempre la culpa als seus assalariats o els que encara creuen que són éssers humans amb famílies al seu càrrec i  es mereixen l´ajuda, el respecte i tota la comprensió del món. Espero que sigui d´aquests últims, senyor Lluís Carbonell.

Trobar sentit a la vida
Dolors Vilà Planas. GIRONA.
Fa poc estava llegint un petit llibre de Jacques Philippe titulat Llamados a la vida i hi vaig trobar unes paraules que em van colpir: «En el mundo de hoy  el hombre no sabe a qué (a quién) debe la existencia, y eso genera una herida muy profunda en la conciencia, una inseguridad y una angustia de fondo; un sentimiento de vacío y de nada... Tenemos la sensación más o menos confusa que debemos la existencia a un conjunto de causas en las que intervienen determinismos ciegos, físicos o biológicos, leyes de la evolución...»
Inseguretat, angoixa, sentiment de buit i de no-res, que podríem molt bé pal·liar plantejant-nos a fons aquelles preguntes tan normals d´abans: d´on vinc? on vaig?, que no quedaran sense resposta si ens les fem seriosament i estem disposats a escoltar la veu del nostre interior. Trobar sentit a la vida és possible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema