Aquest cap de setmana ens hem acomiadat de l'impressor figuerenc Josep Maria Benejam, en Bene. El seu somriure lluminós, l'optimisme imbatible que transmetia, ha estat present en moltes lluites en favor de les nostres llibertats individuals i col·lectives. Malgrat això, no li agradava figurar enlloc perquè era un home senzill i discret. La felicitat, la trobava a prop: quan feia excursions i caminades, quan conreava el jardí, mentre remenava documents als arxius o durant les sobretaules amb amics i familiars, que solia amanir amb consideracions iròniques i cordials.
Benejam havia entrat a treballar a una impremta amb dotze anys, quan la creativitat i el rigor científic encara anaven de bracet a les arts gràfiques. Aleshores, els impressors procuraven que un cartell, un fulletó o un llibre perduressin tant com fos possible perquè els consideraven un llegat per les generacions futures. Durant dècades, ell també va seguir aquesta filosofia a la Impremta Canigó. D'allí en va sorgir un reguitzell de llibres amb continguts empordanesos, concebuts amb sensibilitat, passió i ofici. Editats amb formes acurades.
Com es pot imaginar, a Benejam li venien calfreds quan veia el campi qui pugui en què s'havia convertit la seva feina quotidiana. Lamentava molt que, brandant l'excusa de l'autoedició o l'estalvi de costos, es prescindís de correctors lingüístics o d'estil, o que es llancessin per la finestra les normes elementals de l'arquitectura dels llibres.
De tot això, se'n queixava en un article publicat no fa gaire. Ha estat el darrer consell d'un home savi, bo i fraternal.
