Cada cop hi ha més veus que es lamenten de la divisió absolutament artificial entre ciències i lletres. I especialment quan forcem a l'estudiant a dividir-se tan aviat en la seva trajectòria educativa. Sí, he escrit "dividir-se". I no em referia a l'estudiant com a col·lectiu, uns a ciències i els altres a lletres, sinó a l'estudiant com a persona individual. Si "ets de" lletres no has de saber calcular percentatges, quines són les molècules que lesionen la capa d'ozó o que els antibiòtics només serveixen per curar malalties bacterianes i no víriques? No saber-ho no només condiciona la pròpia vida sinó la de les persones del voltant. Igualment, si "ets de" ciències resulta que no t'ha d'interessar escriure ortogràficament bé o parlar amb una sintaxi correcta o bé no has de conèixer la història del teu país o de la humanitat? No saber-ho pot provocar que no puguis comprendre a algú o a col·lectius sencers o que no et puguis fer entendre.
Certament hem d'especialitzar-nos en alguna àrea, però no pas tan aviat. A més, fins i tot treballant en una àrea molt específica, els problemes que se't plantegen són complexos i necessitaràs cooperar amb persones de diferents coneixements per solucionar-los. Si t'has focalitzat massa aviat hauràs generat llacunes de coneixement que dificultaran la cooperació a causa de la poca capacitat de comprensió d'àrees diferents a les teves. Si com diu un bon amic, l'escola i la universitat han de capacitar les persones per a la vida, em pregunto com és que només volem capacitar-les per viure'n mitja. Formem part d'una sola realitat i el coneixement necessari per viure-la és un de sencer, que conté tanta ciència com humanisme.
