En un any conviurem amb tres eleccions. Hi conviurem perquè no haurem sortit d'unes que ja entrarem en les següents. Acabarem tan acostumats a les precampanyes, campanyes, eleccions, pactes i constitucions, que el 2016 les trobarem a faltar. De fet, fa tant de temps que hi estem immersos que ni ens n'adonem. Les municipals, sense deixar de veure les autonòmiques/plebiscitàries a l'horitzó, seran el preludi. Assistirem a representacions dignes dels més prestigiosos fulletons. Regidors que fins ahir s'asseien junts, els veurem barallant-se en plataformes o partits diferents. Alguns dels que es creien amos dels vots, faran autèntics malabars per col·locar-se en una cadira, sigui amb qui sigui. Altres s'enfrontaran sols a l'electorat i és possible que es fumin tal patacada que ni els reconeguem quan tot hagi passat. Després vindran les catalanes, amb el procés en primer terme i sense debatre els problemes de fons. Cal dir que en anteriors ocasions ja se n'havia fugit. I finalment les generals, amb el fenomen Podem i Ciutadans i UPyD i... el que sigui. El resultat serà una vacuna generalitzada, a la qual ja hi està contribuint la corrupció.
