Tòpics de la MAT

22.02.2015 | 00:00
Tòpics de la MAT

Aquesta setmana he hagut de desenterrar la documentació sobre la MAT. Des de l'any 2005 fins al 2010 vaig escriure uns 60 articles sobre la línia, explicant conceptes com la potència de curtcircuit, els efectes electromagnètics, o la diferència entre corrent continu i corrent altern. Des de llavors s'han resolt moltes coses, tot i que encara queden tòpics no resolts.
- Per què inauguren la connexió al febrer si no es posarà en marxa fins el mes de juliol? Perquè la transformació de corrent continu a altern es fa en dos mòduls (un per cada circuit) de forma que les dues fases de corrent continu de cada circuit a 320 kV es transformen en tres fases de corrent altern a 400 kV. Per fer-ho, en dos edificis tancats i refrigerats s'hi disposen 5.400 generadors digitals en els quals cadascun genera 48 punts de la nova ona de corrent altern, és a dir, a una velocitat de 50 ones cada segon. Els edificis estan tancats i no s'hi pot accedir un cop estan en tensió. És per això que s'inaugura abans de donar tensió, la qual cosa permet visitar una instal·lació que és única al món per la seva tecnologia.
-Al territori no li feia falta la línia. L'any 2009 la xarxa elèctrica de les comarques de Girona estava a punt de no poder subministrar els més de 1.000 MW de la demanda. Hi podia haver alternatives a aquest subministrament, com l'alimentació amb una nova línia de 220 kV i 600 MW al sud, a Tordera i Lloret, solució estudiada que no resolia totes les qüestions.
-L'AVE ha funcionat igualment sense la línia. L'AVE ara mateix va de Girona a Barcelona a velocitats inferiors a 200 km/h i no té res de tren d'alta ni de mitjana velocitat. La manca de potència impedeix que pugui haver-hi dos o més trens en un mateix tram elèctric -de 50 km- a velocitats de més de 300 km/h, fent que la infraestructura del tren sigui malaguanyada. La MAT ha d'aportar una alimentació de 300 MW al tren a Santa Llogaia i una altra a Riudarenes.
-La MAT només servirà per enriquir les companyies elèctriques. La connexió europea que implica la MAT ajuda a constituir el mercat europeu elèctric, una cosa de la qual els catalans ens hauríem d'alegrar: entrar a un mercat europeu implica trencar el mercat ibèric, un mercat dominat per l'oligopoli de 5 empreses que fan trampes en la llotja diària, dominant un mercat que no és gens transparent. Per tant, si un dia arriba a haver-hi un mercat elèctric europeu, els perjudicats seran les empreses elèctriques espanyoles, que no podran seguir controlant els preus a la seva discreció.
-A França han soterrat la línia i aquí no. Mentida. Hi ha la mateixa distància soterrada de Baixàs a la frontera que de la frontera a Santa Llogaia. A França no soterren res perquè és massa car i no són cap exemple en això. És cert que si es va buscar aquesta solució va ser perquè el debat públic fet a Perpinyà va descartar la solució aèria i el president Nicolas Sarkozy no va voler desatendre el resultat, però França no és cap exemple soterrant línies THT.
-No s'ha soterrat la línia de Santa Llogaia fins Bescanó perquè no s'ha volgut. El fet que hi hagi la transformació en corrent continu fa inviable continuar soterrada la línia en corrent altern. En tot cas l'error ha estat no fer el soterrament de la interconnexió en corrent altern, fet que comportava sortir a la superfície a meitat de camí, a la frontera, per compensar el corrent capacitatiu generat. Aquesta connexió s'hauria fet sense túnel, amb rasa, hauria set més barata i hauria possibilitat la continuïtat soterrada fins Medinyà i fins Bescanó.
-L'enorme inversió ha beneficiat grans empreses. Cert, la construcció de la interconnexió ha beneficiat dues empreses, principalment. Pirelli se n'ha emportat cap a dues terceres parts de la inversió dels 700 milions amb el subministrament dels 250 km de cable, mentre que Siemens se n'ha emportat una tercera part de la inversió amb la tecnologia convertidora digital de corrent continu a corrent altern. Aquests interessos potser expliquen la raó per la qual es va triar corrent continu a corrent altern. Possiblement aquest és el regal que Mario Monti ens va fer.
Dit tot això, les torres de la MAT haurien pogut ser més baixes i de menys envergadura si el territori hagués negociat en lloc d'enrocar-se. Entre Bescanó i Medinyà les torres compacten la línia de 6 fases de 220 kV amb la de 6 fases de 400 kV, 12 fases en total, fet que obliga a estendre els braços de les torres i a pujar en altura. Jo vaig insistir a desmantellar la línia de 220 kV per redundant i ningú em va acompanyar en el raonament. Pel que fa al tram Medinyà Santa Llogaia, ha estat un error compactar la línia de 400 kV amb la de 132 kV que ve de Juià perquè augmenta la mida de les torres. A les companyies elèctriques tampoc els agrada compactar, ha estat una decisió política per endreçar el territori. Tot i que ara s'han de desmuntar 100 torres de les línies compactades, ningú ens treu el gegantisme de les 110 torres de la MAT. S'hauria pogut evitar si haguéssim entrat a negociar el detall.
Queda finalment l'ajuda que aporta la MAT per al desenvolupament de l'energia renovable al territori: afegir als 25 MW hidràulics i als 70 MW de cogeneració que té la província uns 300 MW eòlics i fotovoltaics addicionals que ens han de portar cap a una altra manera de viure energèticament, camí que probablement haurem de recórrer amb la mateixa oposició que hi ha hagut fins ara amb la MAT, amb els mateixos conservadors localistes vestits d'ecologistes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema