Seguretat en l'esport

Miquel Tarrés i Pujolràs. arbúcies.

Aquest escrit és per denunciar l'estat de manteniment del Poliesportiu Municipal de Girona situat al c/ Santa Eugènia, i també l'actitud del CB Ceset.

Ahir hi van jugar el CB Ceset i el CB Arbúcies en la categoria Júnior B, nois de 16 i 17 anys, jugadors amb una envergadura ja adulta. El partit es va jugar en una de les tres pistes laterals del pavelló i un jugador es va fer mal en quedar-li enganxada la mà en els baixos d'una paret d'aquesta pista lateral, que no té sòcol de protecció.

Crec que la lesió d'aquest noi es podia haver evitat si s'hagués jugat el partit en pista gran, ja que no hi havia cap altra més activitat a la resta del pavelló.

El Ceset té el seu dret a triar la pista on vol jugar els partits, però agrairíem que també vetlli per la integritat física i seguretat de tots els jugadors. No entenc com un club de la tradició i la categoria del Ceset no hi dóna importància.

Classes al Pol Nord?

Paula Barnés Anglada. cassà de la selva.

Aquests darrers dies, tant alumnes com professors de l'Institut de Cassà de la Selva hem hagut de fer les classes amb els abrics posats a causa del mínim funcionament dels radiadors. Cal remarcar que un dimarts, de 10.25 a 11.25 del matí, en el laboratori de física, estàvem a 15 graus centígrads. Paral·?le?lament, hi ha una llei que determina els valors màxims i mínims en què s'ha d'estar en una classe, i aquests són entre 17 i 27 graus centígrads.

En nom de la majoria d'alumnes i professorat del centre, creiem que un augment de temperatura no ens aniria malament per poder treballar de manera més enèr?gica, ja que només estem pendents de la fred i de les capes que portem a sota la jaque?ta. Evitaríem refredats i pèrdues de veu que estan donant lloc a un gran nombre de faltes d'assistència. Sincerament, des del meu punt de vista, crec que no és normal que estiguem sotmesos a temperatures tan baixes dins d'un lloc públic al qual assisteix molta gent diàriament per treballar.

Albert Soler, opinador o periodista?

Ramón Labrador Belzunces. girona.

Sr. Director, vol dir que no caldria canviar de secció els escrits del Sr. Soler a Cartes al Director, limitant-lo a 1.800 caràcters, en comptes d'oferir-li una columna massa generosa pels continguts del "periodista"?

A cap policia enganyarà, quan en el darrer escrit "Sindicats policials" denota una preocupació per les condicions de treball que pateixen els policies. Autor de joies com "Estimat Kubotan" i "Confusions raonables" ha demostrat amb el seu estil literari una obcecació contra els agents de l'autoritat.

Aquesta vegada toca rebre als sindicats poli?cials, aprofitant el ganxo de Ciutat morta, que ha donat carnassa als enemics de la poli?cia per revifar l'odi contra la nostra professió.

Aconsello als lectors que contrastin les perles que escriu Soler amb notícies objectives, comunicats o sentències judicials. Pel darrer escrit, consultin les webs dels sindicats, per exemple www.elsindi.cat, on podran comprovar que la major part de comunicats són denúncies contra la DGP i Prefactura per les condicions laborals, manca de formació, material... que pateixen els mossos.

Massa temps fa que suportem la campanya de menyspreu, descrèdits i insults. El mateix temps que fa que esperem una reacció dels comissaris per defensar la profes?sió i la Policia de la Generalitat.

Diu: "La policia catalana està cada cop més sota sospita i el més curiós és que és gràcies als seus sindicats". Curiosament, amb alguna variant la Prefactura i Govern també opinen que els sindicats som la causa del descrèdit del Cos per la informació que donem a premsa. Per mi, és grat que les crítiques vinguin de persones com el Sr. Soler i dels responsables de la Policia, els quals encabeixo en el mateix sac dels que no valoren ni reconeixen la nostra professió: ser policia al servei dels bons ciutadans.