Col·legis de monges

24.02.2015 | 09:43
Col·legis de monges

El curs 1970-1971 va ser l'últim que es va impartir en el col·legi de les religioses del Sagrat Cor de Maria de Lloret de Mar. El tancament de l'escola de les "monges catalanes", com eren anomenades, responia fonamentalment a una qüestió crematística: la venda de la finca per construir blocs de pisos reportaria uns ingressos considerables a la congregació.

En efecte, l'immoble situat en el carrer Torrentó, avui Narcís Fors, s'havia adquirit l'any 1897, prèvia renúncia de la família propietària, a preu de peritatge. Males llengües van escampar que la intervenció del canonge Narcís Domènech havia obrat un miracle. Veritat o no, el prohom era un gran admirador de Joaquim Masmitjà, sacerdot nascut a Olot que, per inspiració divina, havia fundat l'1 de juliol de 1848 aquella congregació religiosa femenina dedicada a l'educació de noies.

L'any 1903, però, van arribar a Lloret les germanes de la Immaculada Concepció de Cas?tres, conegudes com les "monges fran?ceses". Havien abandonat França perquè el govern de la Tercera República presidit per Émile Combes impedia exercir la docència a les congregacions religioses.

Al poble es van instal·lar a la finca Torre Barnés, un llegat del propietari a l'Hospital Municipal que administrava l'Ajuntament. I aquest va decidir arrendar-la a les religioses franceses.

Anys més tard, el 8 d'abril de 1929, es va adjudicar per setanta-cinc mil pessetes, després d'una subhasta en què es va presentar una única proposició: la de l'Institut Religiós de les Germanes de la Immaculada Concepció. Ben segur que va ser una ganga!

L'historiador Joan Domènech, en el llibre L'ensenyament a Lloret de Mar, escriu que "no hi va haver la visió prou de futur per pensar que aquella propietat era la que millor es podria adaptar a les noves necessitats sanitàries de Lloret". Tenia més raó que un sant! L'actual centre sociosanitari ha quedat petit i la construcció d'un de nou en terrenys de Can Buch és un projecte que dorm el son dels justos.

Al llarg dels anys, la coexistència pacífica va prevaler entre el col·legi de les monges cordimarianes i el de les concepcionistes. Cadascun d'ells es va nodrir d'un alumnat diferent. En el Cor de Maria estudiaven noies del poble i a la Immaculada hi havia pensionistes foranes, algunes d'elles pertanyents a l'alta burgesia barcelonina. Més endavant, també les joves de Lloret van poder accedir a l'escola que continua la seva activitat, ara concertada amb la Generalitat.

De fet, és difícil esbrinar si va existir una diferenciació en el tipus d'ensenyança. Potser en els detalls sí, però no en el contingut. La doctrina de l'església no deixava cap escletxa per a la penetració de les idees progressistes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema