Homet i Fita

Vola que vola, / ala tendra i sedosa. / Qui pogués fer-ho!

24.02.2015 | 09:43
Homet i Fita

Dimecres passat, a Punt de lectura de Sant Narcís, es va presentar el llibre de poemes (haikús i tanques) Vola que vola! De ferms canells, ala sedosa (Curbet edicions), d'Enric Homet i Romà. Les il·lustracions són del creatiu Domènec Fita.

Tot i que sempre, des de menut, ha cultivat la poesia, aquest és el primer llibre que publica. La música ha estat una altra de les seves grans passions i hi ha excel·lit com a trompetista i director de corals.

Una persona que cultiva les lletres i la música és una persona que obre solcs de sensibilitat. No és gens estrany que, de petit, fes bona amistat amb Domènec Fita, amb qui coincidí a l'Hospici de Girona. En dóna testimoni una fotografia en què apareixen tots dos, que surt en la biografia del genial artista escrita per Joan Domènec, darrere de la qual hi ha una anècdota molt especial. Es remunta a l'any 1932 i és del dia que Francesc Macià visità l'Hospici. Fita modelà uns cavalls al seu davant i li oferí unes figuretes de plastilina. El president el correspongué amb un petó. Allò el marcà i li féu néixer una gran admiració pel personatge.

Vuitanta-tres anys després podem dir que Homet i Fita, tot i que cadascú ha fet el seu camí, mai no han perdut la relació. Les seves vides han estat paral·leles. Fins i tot quan Fita estigué ingressat a Barcelona, coincidí que Homet treballava en una impremta de la capital catalana. I quan el creatiu gironí s'instal·là a Sarrià de Dalt, col·laboraren junts en treballs de ceràmica.

Ara ha sortit aquest llibre, l'embrió del qual hem d'anar a buscar a la Pleta d'aus del Parc Art, una obra conjunta d'Homet, que hi va participar amb els haikus; de Fita, amb les creacions artístiques, i de Jaume Roser, l'artífex del magnífic Parc de les Arts Contemporànies de Cassà de la Selva i la persona que va donar forma material al projecte, que evoca un mirador d'aus.

El llibre fa un goig extraordinari. L'Enric, amb les seves composicions i en Fita, amb els seus traços, han estat capaços de dir moltes coses i d'excel·lir en l'art més difícil de tots, que és el de la senzillesa.

Les paraules que, al nostre entendre, defineixen millor els versos de l'un i els dibuixos de l'altre en aquest llibre són essència, força, netedat, rotunditat i sobrietat.

Una enhorabona ben gran als autors d'aquest volum per la seva obra i, sobretot, per la seva trajectòria al servei de la sensibilitat, les persones, la cultura i el país!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema