La comissió d'investigació del Cas Pujol té la capacitat d'asseure'ns en el divan de la política. Més enllà del debat de la utilitat de les comissions i de la vàlua dels diputats per exercir de fiscalitzadors i investigadors, discutible, hi ha imatges poderoses. Com l'enumeració de cotxes d'alta gamma del senyor Pujol Júnior: el Ferrari, el Lamborghini, els Porsches, comprats a preu de reciclador de paper, i per quatre duros, posats en solfa amb habilitat digna del mateix MacGyver. La facultat de la gent per fer negocis des de la llunyana Argentina, fins a la segona línia de construcció a Andalusia, en terres encara no explorades; de trobar oportunitats immobiliàries a Sabadell en l'Anuari de l'antiga Caixa Laitena, passant pels calés que volten de Gabon a Panamà, segons diu, gràcies a bancs amics.
El secret, ens ve a dir Pujol Jr., és trepitjar el territori i tenir contactes. Ho diu el fill d'un president durant 23 anys, en unes institucions que el partit domina durant dècades. El discurs de l'emprenedor, que sense ser especialista en res, toca tots els camps amb vocació renaixentista, s'assembla a la del senyor Bárcenas en el PP, que segons deia, comprava i venia quadres: trobava obres desconegudes amb gran potencial que venia amb beneficis mai vistos, o feia negocis a l'Argentina, també l'Argentina; o venia un producte del qual tenia ell la patent. Maneres infinites per fer beneficis del no-res; de les oportunitats, dels contactes.
Per fer un negoci, en el cas del català, amb un amic francès establert a Portugal en terres de gran potencial a Andalusia. O comprar part d'un port argentí, de la potència del de Tarragona, després que uns socis mexicans es barallessin i aparegués l'oportunitat. La ganga. L'oferta.
Vam descobrir d'on provenia l'operació dels pans i els peixos de Bárcenas, d'una presumpta caixa B que repartia sobres; ara Pujol Jr. explica les seves habilitats emprenedores, com en un déjà vu. L'hereu Pujol reivindica la seva independència, hagués hagut de posar un despatx amb advocats i economistes, assegura, dut per la intensitat del moment.
Per acabar l'explicació, regalant un cedé amb la conversa entre la dirigent política Sánchez Camacho i la seva exparella. La conversa privada d'un càrrec públic amb l'antiga companya de l'interrogat en un apartat de restaurant, i pel que es veu, que coneix tanta gent. Un gest tan dur en la batalla de les parelles que se separen, per donar to de teleserial a la compareixença.
La vida com un teleserial, en la política, i en els territoris propers a la política.
