La veu de tots

26.02.2015 | 09:58
La veu de tots

es podria dir que la societat civil és la Catalunya real. Seria la protagonista de la ciutadania d'aquí, allò que surt de la base, de l'organització d'assumptes, ocupacions i preocupacions, les maneres de fer-se ciutadà, les formes que s'acostumen entre persones que viuen en una societat. Civilitzat és el ciutadà que amb la convivència té a ratlla el salvatgisme -com deia Sòfocles- i "ha fet gentil la vida en el món". La societat civil és la cruïlla on es recomencen continuament diàlegs, desitjos, propostes i esperances. També, temences.

Només cada quatre anys aquesta societat té la gran veu de les votacions per canviar alguna cosa, si cal, en el dia a dia, pe?rò, entre urna i urna, hi ha veus diferents que s'emeten a carrers i places tot demanant (des de baix) mil coses, i oferint-ne (des de dalt) unes altres. I quan una autoritat es mobilitza degudament i envia una enquesta determinada a tota la ciutadania, després caldrà ser fidel obedient als seus resultats obtinguts; no valdrà a "portar carbó" com a resposta als ciutadans que, per civisme, sempre escriuen cartes als Reis Mags.

La naturalitat del diàleg entre els qui "estan" (vull dir provisionalment) a dalt i els qui "som" (permanenment) a baix hauria de ser la primera pedra de la construcció d'una ciutat, com un aprenentatge a fons d'altres construccions més enlairades com la nació i l'estat. Falta naturalitat o sobra tibantor, per exemple, quan una autoritat fa el pinyol d'una determinada obra que a la societat civil no li fa el pes sobretot en els àmbits de les ciutats històriques.

Ja no es pot planejar i actuar creient-se "il·luminat" entremig d'una gent insensible. S'hauria de superar per sempre aquell ranci full de ruta que deia "tot pel poble, però sense el poble".

La qüestió és cultural. Cultura és convertir la vitalitat i la creativitat d'un poble en realitzacions properes i desitjades; és fer aterrar les possibilitats i els desitjos en activitats concretes; cultura és sumar energies, signes i gestos, adequant-ho a l'estil de respirar d'aquesta terra.

Tarannàs, temperaments i il·lusions van perfilant associacions i entitats de tota mena, organitzacions inserides a la nostra societat com incomptables pinyes del mateix pi. Heus aquí el rovell de l'ou de les nombroses i diverses associacions i federacions d'associacions que mouen els ressorts del país; s'hauria de multiplicar el nombre de federacions pel número d'associacions que acull, i després multiplicar també pel número de socis que allista cada una d'elles: Tindríem el nombre de ciutadans que es mou en aquest país per causes, motivacions, vertaderes vocacions, esperits de servei, tot enaltit encara per les circumstàncies de la maleïda crisi econòmica.

Cal assegurar que aquest munt d'organitzacions col·lectives i aportacions personals que s'han guanyat un altíssim reconeixement en aquests temps difícils, haurien de participar de les possibilitats de tocar més poder, entenent el poder com una ocasió, un dret, una habilitat i una capacitat de fer algu?na cosa pel bé comú. Sobre el paper està previst l'acte de participar, que al peu de la lletra del diccionari és prendre part en algu?na cosa, tenir quelcom de comú amb una cosa. Fins i tot s'ha encunyat últimament el terme "participança", que és molt bonic, però l'esperit a vegades no coincideix amb la lletra.

La societat, que mentrestant palpita, espera un respecte general que ha d'anar traduint-se en més comprensió, facilitat de portes obertes. Aquesta societat sap i pot tenir idees excel·lents, mantes vegades ho ha demostrat. Els nostres representants han d'estar a l'altura i ser dignes de la societat civil ben edificada sobre pensaments nobles i seriosos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema