Cartes

Josep Ruiz Garcia. Santa Coloma de farners.

Cridava tot eufòric en Manelic al final de Terra Baixa. Els colomencs que ja estàvem tips del mal govern de l'alcalde Solà també per fi ho podem proclamar ben alt i clar. L'hem mort, l'han mort o s'ha mort? Tant se val, el cas es que el llop/sàtrapa Antoni Solà haurà passat a millor vida desprès del proper 25 de maig. No fa gaire dies va anunciar que no es presentaria a les properes municipals. Espero que la política municipal d'ara endavant passi per una regeneració i un concepte totalment oposat al que hem patit els colomencs durant els vint llargs anys de mal govern del "sàtrapa".

La nova direcció de CiU ha anunciat l'entesa dels joves conver?gents amb el grup que durant dues legislatures, des de l'oposició, ha lluitat per una autèntica regeneració democràtica a casa nostra. Donem-los un vot de confiança.

Desitjo a Carles Roca i la seva candidatura molta sort en la contesa del proper 25 de maig.

Parlem de tradicions

Lluís Torner i Callicó. girona.

El nostre calendari popular és ben ric en tradicions, de totes menes, culturals, religioses, lúdiques, supersticioses, etc. Amb l'inici de la Quaresma, n'acabem de deixar-ne dues de ben conegudes, referit al nombre de gent que les segueixen i a l'antiguitat de la seva celebració. La primera és la del Carnestoltes, una tradició que, segons els entesos, ve de molt antic, ja que ja la celebraven els egipcis, sumeris, grecs i romans -per nomenar-ne alguns-. La literatura popular diu que són uns dies que permeten fer tot allò que no es pot fer la resta de l'any. La celebració va de bracet amb les disfresses, i llavors, a vegades, passa que el que s'amaga sota la disfressa s'atreveix a actuar de manera ben diferent a l'habitual i, en alguns casos, pot propiciar certs comportaments de transgressió i de disbauxa. Això ha comportat que, en algunes èpoques, fos un tema tabú, prohibit no sols en àmbits religiosos, sinó fins i tot per alguns governs. La llibertat és bona, sempre que no passi de mida, doncs llavors corre el risc de convertir-se en llibertinatge, i pot deixar de ser-ho. Els efectes de la llibertat mal entesa, en certs aspectes, a vegades poden fer mal.

Hi ha una altra tradició, potser no tan antiga com l'anterior, però Deu n'hi do! molt arrelada en alguns llocs de casa nostra, és la que té lloc el dia abans del Dimecres de Cendra; es tracta de la Festa del Ranxo, que consisteix en unes peroles d'escudella que es preparen amb aliments donats per la gent del propi poble on se celebra, i se serveix a tots els assistents del lloc i fins d'altres. En aquest cas, és un clar exemple de solidaritat.

Tant la finalitat com els fonaments d'una i altra són ben diferents, ens poden agradar més o menys, però coincideixen en el seu caràcter tradicional i popular, i com d'altres formen part de la riquesa cultural del nostre Poble Català; ara bé, tinguem cura que no siguin massa transgressores.

Líders morals!

Xavier Serra Besalú. Girona.

Els de 4t d'ESO han tractat, a l'assignatura d'"Educació Eticocívica" d'aquest trimestre -entre d'al?tres temes-, dels grans lluitadors que han promogut "moviments socials reivindicatius" per donar veu als "invisibles": rebutjats, discriminats, dèbils, tractats de manera injusta, etc. Líders morals que han fet sentir el clam de drets, basats en la "dignitat" però, massa sovint, oblidats o mal reconeguts. Ser dèbil, ignorant, pobre o no tenir èxit laboral no és una vergonya, encara que alguns potser hi hagin arribat per negligència o l'elecció de camins desencertats.

Acabo de preparar l'examen trimestral. Hi he inclòs -per analitzar-lo- un fragment del mític discurs de Martin Luther King al peu del monument a Lincoln, a Washington. Va ser el 28 d'agost de 1963, i -en relació amb promeses incomplertes d'igualtat i dignitat- cridava que venien "a cobrar el xec que ens donarà les riqueses de la llibertat i la seguretat de la justícia".

A mi, sincerament, alguns d'aquests "nous" polítics tan de mo?da em semblen igual d'oportunistes que els que ja fan tuf de resclosit i d'engominament, però -per si de cas- els faig una petició: a més del discurs populista per acabar amb privilegis discriminatoris, pro?tegiu l'educació! Que en algun moment es parli de Gandhi, King, Mandela o Mother Teresa, a l'escola. Protegiu també l'ensenyament de la Filosofia i de l'Ètica, perquè hi hagi esperança i no s'acabi tot en formularis online per l'assistència social o en pantalles de plasma amb propaganda institucional.

Confio que els alumnes facin un bon examen, també aquest trimes?tre. Algú suspendrà, però -tot i que només tenim una miserable hora lectiva setmanal- espero que ho aprenguin bé: és possible que els seus fills -si en Wert se'n surt amb la seva- ni sàpiguen qui eren els líders morals del s. XX. I, a més, els "genis" dels plans d'educació del "Ministerio" faran que Kant, Sartre, Habermas o Rawls esdevinguin només simples entrades de Wikipèdia. Per cert, al proper examen també en faig preguntes d'aquests!..., però no els ho digueu als estudiants, eh?

Museus gratuïts

Jordi Pausas. parís.

És constatable que la prioritat dels directors dels museus del nostre desaforat període històric -així ho manifesten en ser entrevistats- és el d'atreure-hi les multituds per tal d'obtenir beneficis econòmics, oblidant que les obres d'art dels museus han estat pagades cent vegades per la soferta ciutadania al llarg dels segles, i és per aquesta raó que haurien de ser gratuïts, com ocorre a Anglaterra.

No deixa de ser còmic i lamentable veure els turistes sobreposant-se els uns als altres i impedint-se admirar com cal les obres d'art tot fent-s'hi un selfie. És per això que avui esdevé pueril, absurd i grotesc visitar els museus, que de temples de l'art on abeurar l'esperit s'han convertit en parcs temàtics en un ambient eixordador i sufocant. En canvi, la tranquil.litat i el silenci són habituals en els anomenats "museus d'art contemporani" -també pagats amb els impostos dels ciutadans, ai!- on es mostren en exclusiva els grafiters i decoradors abstractes que configuren l'ideal artístic del capitalisme salvatge...