EDITORIAL

Cal vigilar la privatització de l'atenció primària

01.03.2015 | 09:06

La trajectòria de la sanitat pública catalana dels últims quatre anys és la història d'un progressiu retrocés d'un model que s'havia convertit en un dels millors i més eficients dels països occidentals del nostre entorn. El desballestament d'algun dels seus pilars és de domini públic i ha sigut denunciat per tots els col·lectius professionals que el conformen. Com a resposta, silencis, mitges veritats o enganys. Com el del conseller de Salut, Boi Ruiz, quan el 2 de novembre de 2011 va negar en el Parlament que entre els seus plans existís una "agenda oculta" per privatitzar el sistema públic de salut. Des d'aleshores, les privatitzacions, buscant tots els subterfugis possibles, han anat en augment, entre d'altres, el trasllat de moltes operacions quirúrgiques al sector privat perquè s'ha retallat fins a límits insostenibles el sistema públic, tant en mitjans com en personal. I no estem parlant del dret a la sanitat privada, que a Catalunya ha conviscut perfectament amb la pública des de fa moltes dècades, sinó de la privatització de la salut bàsica.

La pròxima sortida a concurs de vuit centres d'atenció primària gironins, que inclouen una vintena d'àrees bàsiques, han encès de nou tots els senyals d'alarma per la possibilitat, no desmentida pel conseller de Salut, que empreses amb ànim de lucre puguin gestionar l'atenció primària de milers de gironins. Tenim el precedent del CAP de l'Escala, gestionat per la Fundació Salut Empordà. Fa dos anys va sortir a concurs i el va guanyar en primera instància una multinacional que, a més, no tenia cap experiència en l'atenció bàsica de salut. Després, el concurs s'ha anul·lat dues vegades, gràcies a la pressió popular dels municipis afectats, i encara està pendent d'adjudicar-se. La voluntat de l'actual Govern de la Generalitat ja havia quedat demostrada amb la primera adjudicació.

A finals de novembre, el Parlament català va aprovar una moció que demanava la revisió de les clàusules dels concursos perquè només hi poguessin optar empreses amb experiència reconeguda en l'atenció primària i no només en serveis de salut en general, com recollien les bases de la segona licitació del CAP de l'Escala. Les bases, en canvi, sí que obren l'entrada a la gestió de les àrees bàsiques a les empreses purament privades. L'argument del conseller Boi Ruiz és lacònic: "Em sorprèn perquè els alcaldes saben que quan fan un concurs hi pot haver empreses privades i públiques", recordant que Salut Empordà, que gestiona actualment el CAP de l'Escala a més de l'hospital de Figueres, és una fundació privada. El conseller obvia que aquesta és precisament la diferència. No és el mateix una empresa privada amb el lògic afany de lucre que una fundació privada, com la citada que gestiona l'Escala o la Fundació Hospital de Puigcerdà, que gestiona diferents centres de la Cerdanya gironina i lleidatana. Són fundacions amb presència d'institucions públiques sense afany de lucre i ben reconegudes pels usuaris.

L'accés a la sanitat universal, gratuïta i sense distincions socials és un dels grans triomfs de l'estat del benestar en els països occidentals. Per això, cal que tant els ajuntaments afectats com el mateix personal sanitari estiguin amatents al procés per a l'adjudicació de les àrees bàsiques de salut. No es pot retrocedir ni un pam.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema