Els solars i edificis ruïnosos dels antics Maristes, prop de la muralla romana de Girona, a dos passos de La Sopa i a quatre de la Catedral, foren retornats per la UdG a la ciutat a principis d'aquest mandat. Durant força anys la Universitat donà voltes a quins serveis ubicar-hi i, al final, res. El resultat són una plaça, un petit aparcament, dos edificis arruïnats i tot una zona criadora de rates i racons opacs, font de brutícia i desordre del qual en pateix l'entorn.
Segons el Planejament, és una Unitat d'Actuació que destina els dos edificis arruïnats, amb una petita zona d'expansió, a Equipaments Comunitaris. Però ha passat el temps que, en una distància de quatre-cents metres, hi havia tres col·legis de monges, un de frares, l'Institut i l'Acadèmia Coquard. Ara no n'hi ha cap. Perquè s'ha estès la ciutat cap al sud i l'oest i el nucli històric ha passat de ser el centre de la ciutat, i on hi havia els serveis i el comerç ara és un barri perifèric. El primer que ha perdut són habitants; el segon, activitat econòmica. Està bé consolidar equipaments i establir-ne de nous, com el Museu d'Història, la Universitat, la Generalitat o els Jutjats per mantenir-ne el caràcter de centre històric, però la presència d'equipaments de ciutat a un lloc perifèric, i amb el grau de superficial banalitat amb què es plantegen la Casa Pastors i el Modern -hi haurà quatre centres culturals a tocar!-, ni donen vida ni el millor servei a Girona. El centre històric, ara, no necessita equipaments, necessita habitants; necessita que la gent amb projectes se senti cridada i amb facilitats per ubicar-s'hi, i necessita un ajuntament que tingui alguna idea, no sols la urgència de la propaganda. Un ajuntament amb paràlisi de quatre anys i al qual la proximitat de les eleccions fa actuar a demanda d'una colla d'amics o de la inèrcia.
