Cartes

LluÍs Batlle i Gargallo. girona.

Davant la pretensió d'un partit d'exigir als membres de la seva llista el compromís de tornar l'acta de regidor (Diari de Girona del dia 13), voldria recordar que les actes corresponen a les persones electes.

Mentre no tinguem una llei electoral que permeti més sintonia entre electors i elegit (llistes obertes), els partits tenen tot el dret a posar a la llista a qui vulguin, però un cop el cos electoral ha triat els regidors, són els regidors qui han d'intentar complir el que considerin desigs del cos electoral. La intromissió dels partits entre els electors i l'electe que ha rebut la confiança dels electors la considero radicalment antidemocràtica.

Considero que en la major part dels recents canvis de grup és el partit el que no ha volgut seguir els desitjos de l'electorat, i ha obligat els electes desitjosos de seguir-lo, a canviar de grup.

Que els partits intentin propagar les seves idees i orientar els ?e?lec?tors, però que no es creguin amb cap dret derivat de la confecció de les llistes. El càrrec de diputat o regidor és més important que el de militant i, per això l'obligació del diputat o regidor és fer cas del que volen els electors abans que del partit. També en favor del respecte als desitjos diversos i no monolítics dels electors, demanaria als caps de grup que renunciessin a exigir la disciplina de vot.

L'enquesta del CEO

Andreu Moreno. girona.

L'última enquesta realitzada pel CEO del Govern català dóna com a vencedor el "No" a la separació de la resta d'Espanya. Es tracta gairebé d'un petit miracle estadístic. M'ex?plico: el Govern català ha seleccionat -un cop més- una mostra d'enquestats notablement esbiaixada. Per exemple, més del 40% dels entrevistats en el sondeig són espectadors de Tv3, més del doble que la realitat. I també sorprèn que només un 30% dels selec?cio?nats per l'enquesta siguin caste?llanoparlants, normalment contra?ris a la secessió, quan en realitat són més del 50% de la societat. Fa l'efecte que es tracta d'una "acurada" selecció d'entrevistats, esco?ra?da cap a posicions nacionalistes. I, fins i tot així, venç el "No". Sembla que Mas té motius per preo?cu?par-se.

El problemàtic ministre Wert

Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

El ministre Wert i la majoria dels espanyols opinen que la llengua castellana és la llengua oficial de Catalunya i que Catalunya és una regió d'Espanya com ho és Extremadura. Contràriament, els catalans creiem que la llengua catalana és l'única llengua oficial de Catalunya, que Catalunya no està subjecta a les disposicions del Tribunal Constitucional i que Catalunya és un territori amb personalitat pròpia, capaç de governar-se políticament i econòmicament.

En el tema de l'ensenyament, m'agradaria que tots els nens i nenes tinguessin el dret de conèixer l'existència de Déu, creador del cel i de la terra, la tendra història del nen Jesús nascut al Portal de Betlem entre àngels i pastors i a Jesucrist crucificat, que ressuscità el tercer dia, demostrant que és el Fill de Déu, que donà als homes unes normes de vida de pau i de justícia i els prometé un Paradís on tot és felicitat i no hi ha malalties ni dolors.

Exposició controvertida

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

En un museu de Malmö (Suècia) hi ha una exposició on hi ha dues persones exposades com a objectes de l'obra artística. Aquestes per?sones són dos pidolaires roma?ne?sos: Luca Lactus, de 28 anys, i Mar?cella Cheresi, la seva parella, que està embarassada. Se'ls paga un sou per formar part de la ?instal??la?ció. Durant dues hores al dia, s'asseuen al terra de la sala amb el cartell: "Tinc dos fills que no tenen on viure. Si us plau, ajudeu-me". Diuen que als visitants de la sala els fa mal al cor de veure'ls. Potser és perquè al carrer, no ho sé a Suècia, però sí als nostres carrers, les persones mendicants ja formen part del paisatge urbà i hi estan tan inte?grades que ja ben bé no els veiem o simplement fem ús d'una decidi?da indiferència. En una galeria d'art, l'objecte exposat cobra un altre sentit i l'observació que s'hi fa és més atenta i, per tant, aquí sí que els visitants han de prestar atenció a la realitat que tenen davant.

Com ja se sap, l'art pot tenir infinites funcions. Una d'elles pot ser com, en aquest cas, la de denun?ciar allò de la nostra societat que no ens agrada o que voldríem canviar per?què no existís. S'han sentit veus dient que tenir dues persones allà tancades així és inhumà, immoral i indignant. Crec que allò realment inhumà i indignant és que tinguem una societat on veiem normal que hi hagi indigents pels carrers. Penso que tant la idea com la denúncia són vàlides; però no les formes. Aquí és on radica l'essència de l'art: saber expressar mitjan?çant un llenguatge artístic el missatge que es vol fer arribar. Mostrar allò del que es vol parlar tan direc?tament és massa explícit, i perd l'encant inherent a tota subtilesa ?intel??ligent. Però potser l'artista o artistes que han fet l'obra de Malmö volien ser del tot explícits i directes.