Contradiccions

JOAN BORONAT LECHA. BLANES.

Si el Govern català va prohibir les curses de braus perquè no patissin els animals, com s'entén que en algunes zones de Catalunya es permetin per tradició els correbous? Està clar que el centralisme recalcitrant espanyol, aprofitant aquesta contradicció, vol imposar la reintroducció a Catalunya d'aquesta tradicional "festa" tan espanyola per demostrar qui mana.

Denunciar internacionalment aquesta nova ingerència de l'Estat espanyol pot ser contraproduent, fins i tot ridícula, perquè es nota massa que el que es discuteix no és el patiment animal, sinó una disputa de poder entre identitats.

Per acabar-ho d'adobar, una altra contradicció: com s'explica que a la Catalunya Nord les curses de braus són mostra de catalanitat? La llei antitaurina va ser un més dels errors a què ens tenen acostumats els polítics catalans. Hauria estat més intel·ligent atenir-se a la prohibició d'exhibir animals salvatges en espectacles, ja implantada a Barcelona, i que cada municipi hauria de poder aplicar en llibertat.

Malgrat tot, les curses de braus a Barcelona sense l'assistència en massa del turisme dels anys 70 i 80, haurien desaparegut sense necessitat de prohibir res. Tot i que aquesta pràctica és una bestialitat, és trist pensar que uns animals tan excepcionals, i no em refereixo als polítics, sinó als toros, s'hagin d'extingir quan desapareguin les curses.

Gràcies, papa Francesc

LluÍs Esquena Romaguera. Torroella de Montgrí (Girona).

El compliment del segon aniversari de l'elecció del papa Francesc ens permet contemplar el vent de la novetat cristiana, l'aire fresc de l'Evangeli que busca arribar a tots els cors i a totes les circumstàncies de la història. Davant els estereotips obstinats a presentar l'Església catòlica com una institució segrestada pel seu pes històric, per lluites internes i passions encobertes, Francesc desbarata esquemes prefixats, tòpics i caricatures, fent arribar l'alegria de l'Evangeli fins a l'últim racó de la terra. Gràcies, papa Francesc.

La mort d'un fill

MÒNICA GERONÈS. SANTA COLOMA DE FARNERS.

La mort d'un fill esdevé una tragèdia per als seus pares. Quan aquesta mort arriba, a més, per decisió pròpia del fill, aquesta tragèdia es multiplica i la consternació envaeix la vida. I si a aquest fet s'hi afegeix la publicació d'una notícia de premsa carregada de falsedats i acusacions, la impotència és ja incommensurable. Aquesta família no només ha perdut el fill, sinó que també ha vist agredit i malmenat, molt injustament, el seu honor.

En Gaspar es va treure la vida dimecres passat, mentre els seus pares prenien un cafè tranquil·lament a casa seva. No s'havien vist encara aquell dia. No havien parlat i tampoc havien discutit.

Com és possible que la manipulació informativa no respecti ni la mort d'un fill? Com és possible que un fet tan greu com aquest doni autoritat a un periodista per escriure una notícia agafant al vol un grapat de comentaris, subjectius i descontextualitzats, i no contrasti la veracitat de la informació? Quin és el sentir d'aquest periodista quan, sense comprovar cap opinió, s'atreveix a publicar tantes mentides? On és l'ètica de l'ofici?

Res del que es va escriure aquell dia és cert. En Gaspar estava malalt i el dolor li rosegava l'ànima, aquest és el veritable motiu de la seva sobtada mort. Avui el sofriment és immens i el mal ja està fet, però si jo fos responsable d'aquest diari no podria deixar de disculpar-me personalment amb aquesta família i fer una rèplica de la informació publicada. Seria un gest que, tot i no resoldre res, permetria a aquesta gent sortir de la indefensió mediàtica i poder aixecar el cap quan camina pels carrers del seu poble.

Qualsevol mitjà de comunicació és lliure d'interpretar la informació que rep però el que no es pot fer és traspassar el límit entre la interpretació de la realitat i la invenció d'aquesta.