El desembre de 1965 van començar les obres per construir el nou pont de la Barca a Girona. Cinquanta anys enrere els mitjans tècnics i de construcció eren molt inferiors als d'ara. Al cap d'un any i mig, el maig de 1967, les obres ja estaven acabades, els cotxes hi podien transitar i la ciutat resolia els greus problemes de circulació a la sortida de la N-II cap a França. El 30 de desembre de 2008 es van adjudicar les obres per construir el nou pont sobre el riu Ter que uneix els barris de Pedret i Pont Major amb Fontajau. El calendari preveia que els treballs durarien 27 mesos i mig. Han passat 75 mesos. Més de sis anys. De rècord Guinness.

El menysteniment als ciutadans és creixent. El nou pont s'havia d'inaugurar dijous passat. Es va suspendre pel dol per les víctimes de l'accident del vol Barcelona-Düsseldorf. És una excusa per justificar que algú vol sortir a una foto que, per decència, se l'haurien d'estalviar després del retard de quasi quatre anys. El pont es podia haver obert dijous sense fotos, ni autoritats, ni discursos buits de contingut.

Quan s'obri el pont, surt un altre problema. Al costat del nou pont, hi ha el centre sociosanitari Mutuam. Abans de les obres, s'entrava i sortia per la rotonda que hi ha després del Trueta. Per on passava la vella carretera de Sarrià. A causa de les obres, només s'hi pot accedir per la N-II. Ho conec bé. En els últims mesos vaig molts dies a la setmana al Mutuam. L'entrada i la sortida, a només cent metres de la rotonda, són un perill. No hi ha visibilitat. És un risc per als conductors. El centre tenia la garantia que recuperaria l'anterior accés un cop enllestides les obres. Han sigut anys de paciència. Ara, no hi ha cap previsió de recuperar-lo. Un altre ?menysteniment als ciutadans. És una tendència creixent.