Sempre he pensat que Josep Valls, aquest garrotxí lletraferit, charmant i poliglot, deu ser la reencarnació no oficial d'algun humanista florentí de l'Alta Edat Mitjana. La millor manera de verificar-ho? Submergir-se a pulmó lliure per Llibre de Marques (Curbet Edicions), per una sèrie de viatges, dèries i impressions esculpits amb el pols d'un orfebre renaixentista, al llarg de 400 pàgines que es fan curtíssimes.
L'autor ens desplega al davant un tapís acolorit, on despunten els relleus de França, Itàlia, Grècia, Israel, el nord de l'Àfrica, la Garrotxa i l'Empordà. I ens els serveix sense GPS. Sense Google Maps. Amb una parsimònia inusual. Tot el contrari del que fem la majoria dels mortals quan sortim de casa.
Als viatgers esperitats, l'autor els toca un xic el crostó. Ja té raó, quan diu: "Avui dia es pot anar ràpidament a tot arreu i veure-ho tot, però a la pràctica no es veu res, no se sap res. Tinc la impressió que això de la cultura organitzada és una de les aixecades de camisa més divertides i insignificants dels nostres dies". A l'era dels vols low cost, hem perdut l'esperit de la descoberta. El nom de Marco Polo potser ja només ens suggereix una franquícia de gelats italiana.
Llibre de marques és un bon antídot cap a la banalització del consum quasi obligatori d'espais turístics. Destil·la admiració i amor per l'art, els llibres, la cultura i els escenaris on s'han cuinat tots aquests ingredients. És un càntic abrandat al plaer de viure i de veure. De sortir per aproximar-se a l'altre i, en definitiva, per acabar més a prop de nosaltres mateixos.
