Cartes

joaquima pellicer solà. vulpellac.

La Processó de Verges és una representació teatral del misteri de la Sagrada Passió i Mort de Jesucrist, que s'escenifica únicament un dia com avui, el Dijous Sant. El text del misteri i del drama que es representa és el més antic de les passions que es fan a Catalunya. La Dansa de la Mort és destacable i forma part de la Processó. Aquesta dansa és una veritable relíquia, ja que és l'única que per tradició ha sobreviscut al pas del temps; una dansa d'origen medieval on es recrea l'arribada de la mort.

Aquesta diada del Dijous Sant, tot un poble comparteix una tradició molt arrelada, amb un munt de visitants que arriben de tot arreu del país.

Actualment aquesta festivitat de caire religiós està declarada Festa tradicional d'interès nacional i ha assolit fama internacional.

La Processó de Verges es viu molt intensament.

No es pot enganyar ni somiar truites

enric carcereny beltran. lloret de mar.

Ha arribat l'hora per alguns partits, de prometre el que no es pot complir. Referent a l'obertura del CAP de nit de Lloret, hi ha algun partit, que o bé l'han enganyat, o algú l'enganya expressament o "somia truites". Fa poc, molts lloretencs, vam sentir ala Sala Polivalent de la Biblioteca, com ens explicaven, que un cirurgià havia d'operar 12 hores seguides, o un infermer havia de fer les mateixes hores. També ens podem preguntar per què està tancat el CAP de Nit. Tot és gràcies a les retallades de la mare Espanya.Quan tin?guem la independència, tot això canviarà i segur que tindrem la millor sanitat del món. Tenim grans hospitals, la millor maquinària, però sobretot tenim unes grans infer?meres i uns excel·lents metges. Un perso?nal que no sé en quin col·lectiu trobaríem que obligats a treballar, de manera injusta, hi posen tota la dedicació. És convenient que tots ens fem càrrec, que obrir un CAP de nit no té massa sentit. Primer perquè un CAP sols pot atendre el més lleu, ja que el que és greu s'ha de derivar a l'hospital corresponent. En aquest cas, i si ho suporta el malalt, és millor portar-lo en cotxe particular a l'hospital, ja que les ambulàncies també estan retallades. Els casos greus són: Dificultat per respirar, esvaïment, desmai o dolor intens o pressió al pit, dolor al braç o la mandíbula, mal de cap inusual o fort, sobretot si es va iniciar de sobte, incapacitat sobtada per parlar, veure, caminar o moure's, feblesa o caiguda sobtada en un costat del cos, marejos o feblesa que no desa?pareix, inhalació de fum o gasos tòxics, confusió sobtada, sagnat abundant, possible fractura òssia, pèrdua de moviment, especialment si l'os està sortint a través de la pell, ferida profunda, cremada greu, tos o vòmit amb sang.

Jaciment arqueològic

Jordi Pausas. parís.

Llegeixo que l'Ajuntament de Sant Julià del Llor i Bonmatí ha fet pública la descoberta de les restes d'una vil·la rural de l'època romana (segle I dC). El jaciment de les Cavorques és al marge dret de la carretera vella d'Amer, i inclou una torre sepulcral, una estança amb piscina que formaria part de l'antiga àrea residencial i un forn.

L'alcalde del municipi, Marc Garcia, va descobrir per atzar que hi havia les restes. "Ho vaig saber al març del 2012, quan van comen?çar a excavar. Un veí ens va avisar que estaven trobant restes arqueològiques aquí, i efectivament les vam trobar."

Garcia i la resta de regidors de l'equip de govern, del Grup Independent de Sant Julià i Bonmatí, no han volgut fer públic que hi ha restes d'una vil·la rural romana fins que han tingut avançat un acord amb els amos. L'Ajuntament ha declarat recentment el jaciment de les Cavorques bé cultural d'interès local (BCIL). Atès que és un municipi de ?menys de 5.000 anys -1.264 a finals de l'any passat-, la declaració l'ha haguda de fer el Consell Comarcal de la Selva, que ho va fer per unanimitat. "La declaració -manifestà l'alcalde- és per preservar d'on venim i on anem, i guardar les restes per al poble".

Aquesta notícia, que podem qualificar d'alta civilitat i per la qual ens hem de felicitar, contras?ta amb el despropòsit amb què actuà l'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, amb les restes de la gran vil·la termal roma?na que va ser posada al descobert amb motiu de les obres del tren de gran velocitat a la Sagrera. Les citades restes, -que els arqueòlegs recomanaven museïtzar in situ atesa la seva gran impor?tàn?cia- van ser anihilades a cuita i corrents amb maquinària pesada tot i les protestes dels ciutadans. Hom es demana com va ser possible un disbarat d'aquesta magnitud en una ciutat que és pre?sentada als ulls del món com a dipositària i promotora de la cultura...