Convergència i Esquerra han acordat impulsar, amb el nom de full de ruta, un Front Nacional que centri el debat polític i electoral en el trencament de l'Estat i la segregació de Catalunya, tot creant l'atmosfera mediàtica necessària que faci impossible debatre els problemes socials i ciutadans que afecten la vida del veïns i la salut democràtica de les institucions locals. A tal fi, han encomanat als mitjans de comunicació públics i subvencionats emprendre una campanya d'agitació i propaganda coordinada amb l'ANC, AMI i Òmnium, finançades i creades per a aquest fi. Criden les forces polítiques menors -CUP, ICV, EUiA, etc.- a ser els palanganers de tan transcendent unió. L'Associació de Municipis per la Independència vetllarà perquè els signants de l'acord, malgrat formar candidatures locals distintes, governin junts les institucions locals: Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació. Les volen, diuen, per posar-les a disposició del Govern català i del seu president.
Es tracta de tres coses: mantenir mobilitzat el personal entorn de la utopia, encegat per la flama patriòtica; eliminar qualsevol debat sobre la gestió municipal i autonòmica dels darrers quatre anys, sobre els projectes de ciutat, sobre el clientelisme i la desigualtat creixents i sobre l'opaca i tèrbola gestió d'algun Consell i de les Diputacions. Finalment, anul·lar qualsevol possibilitat que ERC encapçali, o formi part, d'una alternativa progressista als governs conservadors de CiU -per exemple, a Girona-, perquè el debat dreta/esquerra va contra Catalunya (Artur Mas, a una entrevista pagada per tots els catalans).
ERC té la missió de sostenir, a Girona, un alcalde prescindible. Difuminada, sense esma, sense propostes de ciutat engrescadores, vol assumir el paper que des de 1980 practica amb més alegria a Catalunya: crossa del nacionalisme conservador.
