Fa uns dies vaig gaudir d'allò més escoltant les meravelles que es poden fer barrejant la recerca en física amb la de sociologia. Sí, he escrit "barrejant". És d'això de què va la interdisciplinarietat. Sovint fem servir aquest mot com a sinònim de multidisciplinarietat però el concepte és diferent. Mentre aquest darrer significa treballar plegats juxtaposant coneixements (alguna cosa així com l'aigua i l'oli), la interdisciplinarietat significa la combinació de coneixements per fer-ne néixer de nou (alguna cosa així com anís i herbes per produir ratafia -ja em disculpareu la metàfora).

El causant del meu plaer va ser Maxi San Miguel, catedràtic de física a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i director de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC), institut del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la UIB. Vaig seguir amb delit la xerrada Sistemes complexos, fenòmens socials i Big Data que va fer a la UOC. Em va captivar la manera com va exposar l'aplicació que la teoria de la complexitat té per explicar determinats comportaments sociològics, com ara les converses per Twitter o les eleccions dels EUA. En el debat posterior algú es preguntava si era possible aplicar les lleis de la física a humans atès que no són àtoms; que cal conèixer les motivacions individuals per analitzar el comportament global. El professor San Miguel replicava que per explicar el moviment d'una onada no cal conèixer la bioquímica de la molècula d'aigua. De fet, en l'exposició va demostrar, amb física, com el lliure albir en les eleccions americanes és només d'un 3%. Apassionant. Quan sigui gran vull ser interdisciplinària.