Resulta, en el millor dels casos, inusual que algunes de les adjudicacions públiques que s'estan realitzant darrerament en el nostre territori vagin a multinacionals foranes en detriment de les empreses locals. Primer va ser amb el CAP de l'Escala. Salut va adjudicar la gestió a l'empresa Eulen, amb seu a Madrid, en perjudici de Salut Empordà, tot i que posteriorment va ser anul·lada i encara està pendent de resoldre's. Després, l'Ajuntament de Girona va retirar la concessió de les zones blaves a Mifas per atorgar el servei a una multinacional amb seu a Madrid. L'últim cas, i molt més preocupant per la finalitat de la prestació, ha estat l'adjudicació del servei d'ambulàncies de les comarques gironines, per als pròxims deu anys, a un conglomerat societari que acaba amb un fons d'inversió a Luxemburg.

L'adjudicació del transport sanitari és molt cobejable: 2.556 milions d'euros per un període de deu anys. Fins ara, el servei de les comarques gironines era gestionat per l'empresa Consorci del Transport Sanitari de Catalunya, creada l'any 1995 com a resultat de la fusió de gran part de les petites empreses gironines d'ambulàncies que operaven des de feia anys. Llocs de treball i beneficis per al territori. Aquesta setmana el Servei Català de la Salut ha resolt el concurs per gestionar el el servei d'ambulàncies a l'empresa Transport Sanitari de Catalunya, participada en un 100% per Cartersalud Gestora, el 100% de la qual pertany a Supsart Invest que, al seu torn, té com a únic accionista Internacional Emergency Services, un fons d'inversió domiciliat a Luxemburg i que està controlat de forma indirecta per Investindustrial IV, amb seu a Londres. Darrere d'aquest fons s'hi troba la família Bonomi, que són els accionistes majoritaris de Port Aventura, amb un 50,1%, després d'haver venut el 49,9% a un altre fons d'inversió el desembre de 2003.

És a dir, cada gironí que hagi de requerir els serveis d'una ambulància estarà finançant un fons d'inversió amb seu a Luxemburg, un paradís fiscal de la Unió Europa en el qual, com es sabut, la tributació de les empreses és simbòlica. La veritat és que tot aquest entramat societari que hem descrit fa mitja basarda tractant-se d'un servei tan essencial com el transport sanitari. Segons els actuals concessionaris del servei d'ambulàncies a les comarques gironines els nous adjudicataris ofereixen 48 vehicles per al transport programat, que suma uns 190.000 serveis anuals, mentre que "nosaltres -afirma el seu director general- ho estem fent amb 92 cotxes". La Generalitat argumentarà que la concessió es tracta d'un concurs i que guanya la millor proposta. La resolució dels concursos, al final, depèn de les bases, que poden ser objectives o fetes a mida. Ara bé, en un servei d'aquesta naturalesa, ha de primar l'oferta més barata o la més eficient? Quin projecte de país té CiU si dóna prioritat a les multinacionals foranes en detriment de les petites empreses del país? Un servei assistencial com el d'ambulàncies ha de tenir com a última finalitat finançar un fons d'inversió radicat en un país indulgent amb els impostos? Com afectarà la decisió el servei que han de rebre els gironins? Es fa necessari vigilar de molt a prop l'eficiència d'un transport sanitari que, amb tot el que hem explicat, genera molts dubtes.