Als actors i a les actrius sempre quan ens volen posar contra les cordes ens fan una pregunta sibil·lina sobre política o intencions de vot. Els artistes i els polítics sempre han estat com el gat i els gos, amb desconfiança absoluta i buscant territoris on amagar-se o parodiar-se. Personalment sempre he tingut una resposta recurrent quan m'han volgut incomodar amb aquesta pregunta trampa: tothom, en algun moment de la seva vida, hauria de passar per una responsabilitat de govern, sigui petita o gran, municipal o d'escala de veïns. Una societat on tots els seus membre haguessin tastat el regust agredolç de treballar per la comunitat, segurament seria una societat més tolerant a l'hora de posar tots els governants en el mateix sac, quasi sempre ple de negativitat.

Ara arriben temps d'eleccions, de participació ciutadana necessària i també arriba el temps de fer llistes per ser votats. Polítics i ciutadans haurien de ser un tàndem generador d'energia creativa, en lloc d'un terreny d'aigües pantanoses. I malgrat tot, encara hi ha joves que creuen en el compromís personal envers els seus conciutadans. M'agradaria parlar d'un d'ells, com a exemple d'un col·lectiu d'homes i dones d'entre 20 i 30 anys, que sense por de res, es donen a una causa que segurament els portarà més maldecaps que satisfaccions; i malgrat tot aguanten per convicció de poble i de país.

En Jordi Camps Vicente és l'alcalde de Vidreres, un poble tranquil però amb cops amagats. Quan fa quatre anys va ser nomenat alcalde, era el polític més jove al capdavant d'un ajuntament mitjà. En Jordi sempre explica que Vidreres té uns 8.000 habitants amb els problemes d'un municipi de 20.000. Als 22 anys va fundar en el poble el seu propi partit quan ja era un membre destacat de la JNC, i puc dir amb coneixement de causa que ha portat Vidreres amb mà ferma, dient no quan calia i escoltant a tothom quan el necessitaven.

Finalment, i és una opinió molt personal, ser alcalde no depèn una qüestió d'anys sinó de compromís i amor pel que fas. En Jordi Camps és un alcalde 2.0, molt participatiu a les xarxes socials i sempre activament present en tots els actes del seu municipi. I estic convençut que la mirada d'un jove damunt d'un poble potser a vegades massa instal·lat en una tranquil·litat enganyosa, obre noves perspectives, segurament d'entrada generadores de desconfiança però que a la llarga ens porten a territoris amb noves i àmplies vies d'un futur dinàmic i modernitzador. Recolzem els joves que tenen aquesta vocació de servei i no els tallem les ales amb comparacions i comentaris malèvols lligats a la seva joventut.

A mi sempre em trobaran al costat d'un polític valent, que sàpiga compaginar somnis amb realitat, que tingui com a únic límit el del respecte i la negociació i que sobretot, estigui al peu del carrer, amb un somriure als llavis, obert a escoltar els que en saben i després passar-ho per la intuïció dels que no tenen por de res ni de ningú. Vidreres té aquesta sort i no la pot deixar escapar.

Joves, que no us faci por governar els vostres municipis. Municipis, no desconfieu dels vostres joves. Què farien els uns sense els altres?