Darrerament s'està ?obrint a diferents pobles i ciutats un nou debat sobre la necessitat de recuperar per a l'àmbit públic la gestió privada d'alguns serveis municipals, un moviment que s'ha batejat com a remunicipalització i que pretén tornar als ajuntaments la capacitat per gestionar equipaments i serveis que avui s'han cedit al sector privat. Al mateix temps, també, i amb la participació de diferents universitats, s'està generant un altre debat sobre quina metodologia i processos s'han d'implementar per garantir que les infraestructures que es fan, públiques o privades, siguin realment necessàries, sostenibles i beneficioses per als ciutadans. I finalment, ja s'estan implantant a molts municipis i ciutats noves polítiques de transparència i de participació ciutadana. Tot plegat pot representar un canvi important en la cultura i en les formes amb les quals els consistoris hauran d'afrontar la seva tasca en els propers anys i que es podria resumir en conceptes com el de pobles més preparats i més capacitats per gestionar eficientment els serveis públics, pobles capaços de dirigir el debat sobre quins equipaments i infraestructures calen, son viables i repercutiran positivament en els ciutadans i, pobles que impliquen la ciutadania de manera activa en la seva gestió.
Explicat així resulta idíl·lic pensar que podem arribar a tenir nuclis urbans on la gestió dels serveis municipals és un exemple i on els beneficis d'aquesta es destinen a millorar aquests serveis, en què ja no es farà cap més infraestructura innecessària i inútil i en què les persones podrem participar i conèixer activament tot el rerefons de les polítiques municipals, cada acció, cada decisió. I fins i tot, engresca imaginar que per a una finalitat tan positiva es crearan canals per preparar adequadament els gestors d'aquests pobles del futur. Ara bé, estem preparats per assumir tanta responsabilitat? I , sobretot, en serem capaços?
