El 13 de desembre de 2007 el Consell de la Unió Europea va decidir a Lisboa que els acords s'adoptarien per mitjà d'una majoria qualificada que tingués en compte no només el vot favorable dels estats membres, sempre que la població d'aquests estats fos també majoritària. Així es tenia en compte una ponderació que fes més democràtica la decisió.
Catalunya és davant d'un temps que sens dubte serà històric. L'últim pacte dels partits i institucions més proclius a la independència ha de tenir present que no es pot imposar una decisió sense els avals de majories qualificades perquè no sembli una imposició per a la resta de la població.
El referèndum per a l'aprocació del nou estatut català només va ésser votat favorablement pel 35,4 % dels cens electoral. És una xifra per a la reflexió, malgrat que tot va ser escrupulosament legal i la majoria del 74 % dels participants va fer possible la seva aplicació.
El 27 de setembre, segons va anunciar el president Mas, Catalunya celebraria eleccions al Parlament que des del bàndol independentista volen que siguin plebiscitàries. Sense entrar a la qüestió de fons, convé articular un mecanisme que doni garanties d'aplicació democràtica de les majories.
El mateix estatut de Catalunya ja preveu majoria qualificada per a determinades lleis i ningú discutirà que són davant d'una decisió històrica que marcarà el nostre esdevenidor. Per tant, i tenint en compte que no es tracta d'un referèndum, s'haurà de filar prim.
En primer lloc, cal tenir en compte per a la validesa d'una eventual DUI seria condició sine qua non, que els dos terços del cos electoral anés a votar.
En segon lloc, que una majoria parlamentaria tingués també el caràcter de qualificada pels dos terços dels diputats.
I en tercer lloc, que la suma de vots dels partits de la majoria hauria de ser òbviament dels dos terços dels vots escrutats. I quan els vots reals entrin a l'escenari del procés s'haurà acabat tota l'entelèquia del binomi Òmnium-ANC que no deixen de ser veus voluntaristes sense cap aval democràtic.
