Cartes

JOSEFINA ORTIGA MORISCOT. girona.

Em sembla molt bé que li agradi tan la bicibleta, jo també la faig servir, sobretot a l'estiu i és un veritable plaer, però circulo per llocs on no molesto ningú i on no suposo un perill per als peatons, ja que personalment sempre he cregut que les voreres són precisament per protegir el ciutadà, no per haver d'estar constantment mirant a tots costat per por que t'envesteixi una bici, i pensar que hi ha gent gran amb movilitat reduïda que tem sortir a passejar.

Japó no ho conec, però sí la Xina... i he de dir que la circulació no és el millor del país, bicicletes, motos, cotxes, busos, etc., això comporta un anar i venir d'ambulàncies pels diversos accidents que es produeixen diàriament, no esperem arribar a això, amb tot el meu respecte, sr. Corominas, les bicis pel carril bici, no per les voreres. Quan érem petits, els nostres pares ens inculcaven no baixar-ne per temor del trànsit, que no es podia comparar amb el d'ara, ha arribat un moment que no sé per on haurem de caminar, per tenir un mínim de seguretat.

Espero i desitjo que les autoritats competents obrin per fi en conseqüència i d'aquesta manera no lamentar accidents que per desgràcia és el pa nostre de cada dia.

Ullastret

LOLA ARPA. MEMBRE DE SOS EMPORDANET. Peratallada.

Si hi havia un nucli antic que podia presumir de preservar el seu passat -deixant a part l'edifici de l'ajuntament-, aquest podria ser el d'Ullastret, poble medieval del Baix Empordà declarat BCIN per la Generalitat al 2014 (Bé Cultural d'Interès Nacional).

A trenta metres de l'església romànica de Sant Pere (s. XI), al cor del recinte emmurallat, i a cinc metres de les Escoles Velles, en un carrer de dos metres i mig d'amplada, s'hi està construint un edifici d'estructura de formigó, que, si no s'atura, trencarà per sempre l'ànima d'aquest lloc.

Sembla increïble que encara hi hagi qui s'atreveix a atemptar contra el patrimoni històric d'un BCIN, i amb el vistiplau del propi Ajuntament i del departament de Cultura de la Generalitat.

Oració plena d'amor per la família i per la vida

Pedro J. Piqueras Ibáñez. girona.

En la seva catequesi de l'audièn?cia general, en coincidència amb la festa de l'Anunciació, el apa Francesc va proposar un moment de pregària als milers de fidels i pelegrins. Tenint en compte que en molts països se celebra la Jornada per la Vida, en el 20è aniversari de la promulgació de l'Evangelium vitae, l'encíclica de Sant Joan Pau II sobre el valor i el caràcter inviolable de la vida humana, en la qual -com va dir el Papa- la família ocupa un lloc central, Francesc va destacar que des del principi, Déu va beneir l'home i la dona perquè formessin una comunitat d'amor per transmetre la vida.

També va recordar que en el sagrament del matrimoni, els esposos cristians es comprometen amb aquesta benedicció durant tota la vida; i l'Església, per la seva banda, s'obliga a no abandonar la nova família, ni tan sols quan aquesta s'allunyi o caigui en el pecat, cridant sempre a la conversió i a la reconciliació amb el Senyor. Per això -va dir també el Sant Pare- l'Església necessita una oració plena d'amor per la família i per la vida. D'aquí la seva proposta de resar insistentment pel proper Sínode dels Bisbes, sobre la família, perquè l'Església estigui ca?da vegada més compromesa i més unida en el seu testimoni de l'amor i la misericòrdia de Déu amb totes les famílies.

El nostre bell Empordà

Joaquima Pellicer Solà. Vulpellac.

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana, harmoniosa i seductora com la que més, envoltada de bells paratges que s'omplen de roselles i ginesta i camps de colors daurats. És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà! La gent que hi vivim som d'allò més noble, som gentils i acollidors, estimem la nostra terra i la portem al cor. És l'entorn on vaig néixer, contesto amb orgull quan em pregunten, és l'entorn on m'he fet gran, i, si Déu vol, la meva vellesa hi viuré.

Si algun dia he de migrar cap altres terres, marxaré amb recança, l'enyoraré. L'enyo?ran?ça serà la meva companya inseparable, de dia, de nit i en tot moment. Si algun dia, d'ell m'he de separar, el meu cor serà presa del seu encís i, malgrat la llunyania, com un fidel amant, jo el memoraré i estimaré per sempre més. Els records m'emportaré dins la maleta i els tancaré amb pany i clau, per preservar-los de tota inclemència perquè perdurin en la distància i en el temps.

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana, harmoniosa i seductora que em té el cor robat. És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà.