Aquest venturós 2015, la festivitat de Sant Jordi estarà encerclada pel guirigall d'escàndols polítics i socials que embruten la terra més ufana sota la capa del sol. La diada servirà per comprovar que no hi ha roses sense espines ni llibres sense paraules o imatges.

Potser caldria adaptar la llegenda de l'esforçat cavaller en vista del somni d'un país de les meravelles que està al caure si s'escolten els encantadors de serps i els entabanadors experts a despertar emocions identitàries sobre el passat, el present i el futur.

Hom s'imagina el genet amb armadura que atalaia el paisatge d'una batalla dialèctica entre partidaris de la secessió i unionistes maldestres. Ben segur que una esgarrifança el sotragaria de dalt a baix.

En albirar a l'horitzó les muntanyes del Canigó, fresques i regalades, s'adona que la seva missió és impossible. No hi ha ni donzella virginal a qui salvar ni drac a qui matar. Aquella pàtria tan petita que es somia completa s'ha convertit en un circ comandat per un imitador messiànic, hereu de rapinyaries i estafadors. A la vora de l'escenari, com aquell que es vol fer fonedís, se situa vigilant un ploramiques que d'enyorança es mor. A l'espai circular s'hi poden presenciar pantomimes, acrobàcies, jocs de màgia, pallassades i feres ensinistrades que ensenyen les urpes a la concurrència. Els actors secundaris porten disfressa de senador romà amb túnica blanca, de jesuset nuet nascut sota una penya, de madrastra de Blancaneus, de minyó escolta amb xiruques i de pirata Barbanegra amb sandàlies. En contemplar la patuleia, l'heroi medieval es frega els ulls per esbrinar si són dracs o cavallers. Rumia que temps enrere els dracs llançaven foc pels queixals, els cavallers muntaven a cavall i les princeses estaven sempre en perill. Ara, el món està trastocat. I no se sap qui és qui.

Per tant, es deixa de punyetes al crit de: "Sant Jordi, mata l'aranya!". Entra com una exhalació en el temple i reparteix cops d'espasa a tort i a dret per foragitar els mercaders que volien convertir-lo en una cova de lladres.

Els pagesos d'antany demanaven al sant que deslliurés les collites d'insectes. "L'aranya que ell va matar / tenia molt mala bava, / terenyinava les flors / i se'n xuclava la flaire, / i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven" (del poema de Joan Maragall).

Per què no invocar-lo per netejar el país de corruptors i corruptes? "Senyor Sant Jordi, / patró, / cavaller sense por, / guarda'ns sempre /del crim / de la guerra civil. / Allibera'ns dels nostres / pecats / d'avarícia i enveja, / del drac / de la ira i de l'odi / entre germans, / de tot altre mal" (poema del llibre Per a la bona gent, de Salvador Espriu). Així sia.