Ja sabem que les enquestes són fotografies aproximatives d'un determinat estat d'ànim dels ciutadans. Els politòlegs saben que aquests estudis d'opinió marquen tendències, però que no presenten conclusions definitives.
Els diaris des de fa temps dediquen molts esforços a traslladar a l'opinió pública dades sobre què pot passar en el futur més immediat. Les eleccions generals encara són molt lluny. Rajoy les podria convocar a finals d'any i ja se sap que vivim al mig d'una continuada tamborinada en què mai no se sap si els xàfecs que cauen -amb els jutges i fiscals com a protagonistes- es convertiran en pedregades.
En unes eleccions generals el PP patiria una desfeta impressionat. Perdria una vuitantena d'escons i difícilment podria governar amb un mínim de garanties. Però si els escàndols els continuen perseguint, de ben segur continuaran baixant. El cas Rato ha fet molt mal entre les files conservadores madrilenyes, on l'exvicepresident tenia una fort predicament entre les classes dirigents. Per molt que el ministre de Justícia digui ara que el Govern no indultarà els corruptes, difícilment es podrà aturar l'hemorragia.
Per primera vegada en la història del PP, alguns candidats municipals fan una campanya personalista, tot intentant amagar les sigles. Fins i tot no volen veure ni en pintura cap dels directius del partit en els seus municipis. Es tracta de salvar els mobles al preu que sigui.
I aquests vots que s'escapen, se'n van a les files del partit d'Albert Rivera, que ja ensuma la seixantena de diputats, la qual cosa representa un autèntic terratrèmol. Ciutadans puja com l'escuma i ja ha aconseguit alguns suports d'empreses de l'Ibex, la qual cosa es traduirà de ben segur en diners per a la campanya.
Però aquesta formació -nascuda a Catalunya- no serà fàcil de gestionar. Ha confeccionat candidatures locals i autonòmiques per tot Espanya a corre-cuita i la majoria dels seus membres són personatges rebotats d'altres partits com UPyD, PSOE o PP. Aquest invent té un líder potent, però els fonaments de moment no semblen gaire sòlids, però això ja ho veurem amb el pas del temps. I compte amb els pactes que facin perquè marcaran les seves possibilitats en unes legislatives.
L'actual panorama recull una ensopegada d'un PSOE que veu com Podem li passa al davant. Però els de Pablo Iglesias sembla que ja han tocat sostre. La seva indefinició programàtica provoca que alguns electors se'ls escapen al llarg d'aquestes darreres setmanes cap a les files de Rivera.
El projecte assembleari de Podem es molt perillós i a molta gent no els ofereix garanties. Això sí, s'ha menjat tot l'espai d'Izquierda Unida, que pràcticament desapareixia al costat de la UPyD de Rosa Díez.
En definitva, el bipartidisme que hem viscut des de la transició s'acaba. Només caldrà veure si aquesta nova etapa amb quatre operadors forts es consolidarà o només serà flor no d'un dia, però sí d'una determinada temporada.
