O així m´ho sembla€

Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.

El torrent d´immigrants que han arribat a les costes europees durant els darrers anys s´ha anat transformant en una riera i aviat, si no s´hi posa remei, es convertirà en una riuada. Espero que, tant aquells que es passen el dia dient «ai, pobrets» cóm els altres que consideren que «ja n´hi ha prou» reflexionin sobre el nostre passat i el nostre futur i tinguin clar que cap dels polítics que ara manen faran res per solucionar-ho, ja que ells viuen bé i la seva única preo­cu­pació és anar de reunió en reu­nió, parlar molt i no decidir res.

Espanya i Itàlia en el passat han estat països d´emigració, però d´una emigració controlada, abans, a Amèrica i, més recentment, als països europeus. Crec que molts recordaran l´arribada dels espanyols a Alemanya que entraven per una via i, si no tenien papers, els retornaven per la via del costat; per anar a Anglaterra t´entrevistaven a dalt del ferri i, si no quedaven satisfets, et pujaven al ferri de tornada o si anaves a Suïssa, t´esperava una entrada on deia «només espanyols» i seguien el mateix protocol. L´arribada de gent d´altres països és: A) immigració si l´entrada és legal i B) invasió quan es fa per la força, encara que aquesta no sigui violenta.

Des de sempre, la vessant huma­nitària ha estat prioritària i, tant la Guàrdia Civil com la creu Roja han fet l´impossible i més per salvar-los. Ara bé, un cop arribats, curats i alimentats, què se´n hauria de fer, d´ells? El més lògic seria retornar-los cap a la terra d´on han vingut però això, a més de compli­cat, aixecaria les protestes dels que volen «tocar campanes i anar a missa». Però crec que la societat ha de ser realista i acceptar que, per molta pena que facin, si la Unió Europea no canvia la seva actual política, no es pot encabir el milió de subsaharians que, segons diuen, estan esperant per creuar el Mediterrani.

Fa olor de podrit

ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.

Estem assistint a la «caiguda» del que fou un ídol per al PP. Sí, potser és el principal culpable i es mereix tot el que li pugui passar i més, ja que temo que el càstig serà massa suau per redimir-se de tot el que ha robat i enganyat. Però jo em pregunto: Tants/es persones que han arruïnat vides i ens han portat a ­gai­rebé un col·lapse financer, que han enganyat gent senzilla amb les preferents, no mereixen també ser jutjades i condemnades? Em fa la sensació que estem davant una cortina de fum que pretén tapar les vergonyes de tants/es defraudadors/es que han contribuït a la gran crisi que hem viscut i que encara continua, per molt que el senyor Rajoy pregoni que ja s´ha acabat. Si no, que preguntin a tantes famílies que pateixen gana i tot tipus de pobresa, com l´energètica. Falten molts noms perquè ens creguem que el Govern està disposat a fer una veritable neteja.

És com aquelles petites obres de teatre que es representaven entre acte i acte de les obres importants per distreure el públic, que es deien «entremesos». Molt de soroll per amagar totes les corrupteles que amaga el Govern central. Em remouen les entranyes tant en Rajoy com en Montoro i tots els satèl·lits del PP quan diuen que tots som iguals davant la justícia. Quants components d´aquest Govern estan lliures de culpa?

I també cal afegir totes les corrupcions andaluses (PSOE) i, per desgràcia, caldria també escombrar tots els corruptes catalans, que encara en queden i fan mal a totes les persones de bona fe que creuen en la Justícia. «Escombra nova escombra net», les dites catalanes sempre amaguen grans veritats.

Sindicalisme independent

SALVADOR LLORENTE VARELA. girona.

No fa gaires dies em va trucar el fill d´un company del Sindicat de la USO per dir-me que el seu pare es trobava molt malament. Vaig anar a veure´l a casa de la seva filla, els moments que vam compar­tir van ser inoblidables, perquè vam recordar els inicis del Sindicat de la USO a Girona amb companys com l´Esteve Barbarà, Pere Blesa, Fèlix José Gassiot, Pagès, Díaz, Tabuyo, Germans Teruel, Germans Mesas, etc. A la setma­na següent volia tornar a veure´l, pe­rò em van trucar que havia mort. Aquella nit no vaig dormir gaire; són aquelles nits que et fan pensar seriosament en aquesta vi­da i que van molt bé per reflexionar i veure que podies haver fet molt més per aquells que ja no són entre nosaltres (familiars, amics o coneguts).

A la cerimònia vaig dir que persones com Marcelo són el millor ­exem­ple a seguir per esco­­llir el camí que hem de recórrer en aquesta vida. Marcelo Roldán Castillo ha estat una persona senzilla però lluitadora, ha dedicat moltes hores als altres, en el meu cas particular en el Sindicat de la Unió Sindical Obrera (USO) de Catalunya, aquell Sindicat que pensàvem que era l´ideal per als treballadors, independent dels partits polítics. No va poder ser, però ho vàrem inten­tar. Gràcies.

Contemplació

i acció

LluÍs Esquena Romaguera. Torroella de Montgrí.

El passat dia 28 de març, Àvila ­-i tot l´orbe catòlic- va celebrar el V Centenari d´una dona clau en la Història de l´Església catòlica. Reformadora, sàvia, avançada al seu temps i combativa contra les injustícies. La importància de la seva figura i el seu llegat ha crescut amb els anys. La recerca incansable de la veritat i un coratge insubornable que buscava canviar el món són les seves senyes d´identitat.

El papa Francesc es va sumar als actes i va donar les claus de la lectura que el seu llegat ha d´haver per als cristians d´avui: contemplació i acció.