La Caixa, que de caixa ja no en té res, ha anunciat que la seva oficina central de Girona, la del carrer Santa Clara, obrirà a partir d'ara ininterrompudament matí i tarda, amb l'objectiu d'adaptar-se molt més als horaris i hàbits dels ciutadans. Faran bé els bancs a canviar els seus costums i oferir quelcom més als clients si volen que algun dia llunyà els perdonin el cúmul de barbaritats que han fet en els darrers anys. No sé si la banca s'ha adonat que el problema ja no rau a modernitzar les oficines, a ser més simpàtics i més amables i a tornar a oferir centenars de productes, el problema és una crisi brutal de confiança que els bancs amaguen i fan veure que no existeix però que està present a la pell de milers i milers de persones i, segurament, per a més d'una generació. I aquesta mateixa crisi fa que la percepció sobre la banca sigui més aviat un renec. Avui, és evident que a molts ciutadans el simple fet d'haver de creuar les portes d'una entitat bancària els provoca un xarampió.

Existeix una al·lèrgia generalitzada a tot el que fa flaire a banc malgrat que la majoria no tenim més remei que seguir utilitzant els seus pretesos serveis; segurament la paraula més idònia seria peatges. Amb aquesta motxilla a les espatlles, és difícil que pel simple fet de redissenyar espais, incrementar l'horari i oferir més serveis canviï la percepció ciutadana, perquè de res serveix que el llop se segueixi disfressant de xai, per ser creïble hauria de canviar de raça i de sexe.

Ara, deixi'm endevinar què passarà; com que una de les característiques dels bancs és que tenen molt poca imaginació, la iniciativa de La Caixa serà copiada per la resta d'entitats, l'únic risc és que en cas de seguir així els únics locals oberts a la ciutat siguin els bancs.