Sang o amor és la novel·la vint-i-quatre de la sèrie del comissari Guido Brunetti, creat per l'escriptora nord-americana Donna Leon. El títol en anglès -Falling in love- (Enamorar-se, literalment) també significa un amor no correspost. A la traducció catalana, el títol no permet copsar aquest significat, i pren un caire truculent en emprar una conjunció disjuntiva. De fet, a la narració no es planteja cap alternativa entre la sang i l'amor.

L'autora, resident a Venècia des de 1981, persisteix a lloar una ciutat que pateix una degradació irreversible i a escarnir els seus habitants. En aquest cas, la trama s'endinsa en el món de l'òpera per contar les peripècies d'una diva: la soprano Flavia Petrelli, personatge d'altres obres com Mort a La Fenice (1992) i Acqua alta (1996).

En un trepidant inici i final del llibre es narren amb complaença els episodis més punyents d'una representació de Tosca a l'emblemàtic teatre de La Fenice. Les connotacions entre l'argument de l'òpera de Donizetti i l'actitud d'un admirador secret que, de forma obsessiva, assetja la cantant són evidents al llarg del relat.

El comissari s'encarrega de vetllar per la seguretat de la seva amiga i es dedica a esbrinar quina relació es produeix entre un ídol i els seus admiradors. Què succeeix si es traspassa la barrera entre el desig i la violència? La reflexió de Brunetti se centra en les conseqüències "d'una passió amorosa quan no és corresposta o valorada, o fins i tot reconeguda. En quina cosa estranya es podria convertir?".

Difícil és preveure la irritació d'un admirador incondicional causada pel desdeny i el menyspreu de la seva idolatrada soprano. Pot donar lloc a actuacions violentes? Doncs sí.

Per al policia, el comportament de les persones dolentes té una lògica simple: volen diners, poder o venjança. Això li queda clar. Ara bé, a partir d'aquesta premissa, si es generalitza, s'arriba a la conclusió que tot assetjament és una forma de violència que es manifesta en els diferents àmbits de les relacions socials: laboral (mobbing), sexual, immobiliari o escolar (bullying).

I prevenir aquestes actituds no és gens fàcil perquè qui se sent amenaçat o coaccionat no sempre és capaç de denunciar-ho. Tot i l'existència d'una legislació que busca eradicar la violència amb mesures preventives de tota mena, no s'aconsegueix extirpar aquestes conductes perverses. Per tant, la gent ha de ser conscient que qualsevol és una víctima potencial dels assetjadors. I s'ha de vigilar per impedir que el despietat, mentider i cruel Scarpia de l'opera Tosca es surti amb la seva quan amenaça els dos amants: "A dos objectes apunta el meu desig: / el cap del rebel / i un altre encara més preciós ...".