El Tribunal Suprem dóna la raó a l'Ajuntament de Platja d'Aro, i no es podrà practicar el nudisme a les platges d'aquest municipi. Ignoro per què un ajuntament i un tribunal decideixen sobre si un particular vol ensenyar la pastanaga. A la platja s'hi va a banyar-se i parar el sol, i el normal és que tothom ho faci com vulgui, uns en pilota picada, d'altres amb burca, i entremig totes les opcions. L'error és distingir entre platges nudistes i platges que no, la natura va crear platges sense més. Si algú li molesta que al seu costat hi hagi gent despullada -o vestida- ho té fàcil: que es quedi a casa.
Ara bé, en aquest cas concret s'ha de reconèixer que el que fa el Suprem és utilitzar el sentit comú i de passada demostrar que coneix Platja d'Aro i el que s'hi cou. Allà s'hi va a lluir el darrer model de vestit de bany i a mirar de reüll els que porten els altres, anar-hi despullat és un atemptat contra la seva esència. Una altra cosa seria si les parts baixes d'homes i dones poguessin ser de marca, aleshores sí que el nudisme tindria sentit a Platja (pronunciï's amb totes dues as obertes). Però fins que la ciència en forma de pròtesi no assoleixi aquestes fites el naturisme hi ha de quedar vetat perquè no fa distincions de classe, i fins aquí podríem arribar.
Hi ha llocs que tenen la raó de ser no en el que ofereixen sinó en el que semblen, llocs-miratge en podríem dir. Consentir el nudisme a Platja (as obertes, recordin) seria com permetre que cadascú s'endugués de casa l'entrepà per anar a menjar-lo al Vol Gastronòmic, una ordinariesa. Quin sentit tenen els llocs-miratge si no és el de mostrar l'estatus dels seus usuaris?
El nudisme és per a gent oberta i sense prejudicis, ni de classe ni de cap tipus, el contrari de Platja d'Aro. Al revés, a Platja d'Aro s'hauria de prohibir l'entrada a tothom qui dugui un vestit de bany de preu inferior als 250 euros, per desconsiderat amb la història de la vila. És més important com es marca la cartera que el paquet.
