Costa de creure però la informació que apareixia dimarts en aquest diari era prou clara: l'Ajuntament de Quart paga 14.000 euros per un parc que no existeix. I per si quedaven dubtes s'explicava que els tècnics municipals havien certificat les obres com a fetes. En realitat es tractava d'una actuació més àmplia en una zona de la població, el polígon El Carrilet, que incloïen, entre d'altres coses, un parc infantil. El projecte s'ha acabat, les obres s'han pagat, els tècnics han donat el vist-i-plau, però el parc infantil no apareix per enlloc.

Actuacions com aquestes són les que posen el llistó de la percepció ciutadana sobre el que està passant a la política a tots nivells. Ja no es tracta de corrupció, o no només de corrupció, sinó d'uns nivells de barbaritats que fan pensar que allò que enteníem com a política, com a representació democràtica i com a sistema de garanties, s'ha ensorrat i només ens queden escletxes d'un surrealisme polític que és impossible saber on ens durà. I no m'atreveixo a posar ?exemples del País Valencià, on el grau d'irracionalitats i d'excessos polítics supera qualsevol imaginació, per perversa que sigui. Al País València el sistema s'ha podrit tant i afecta tants nivells de la societat que ara com ara és impossible pensar en la seva neteja o descontaminació.

El que més dol, si més no a mi em dol, és que aquella administració propera, aquells ajuntaments que tant han treballat per la modernització del país, ara ja no s'escapen a la plaga de les irregularitats, de les corrupteles i de les bestieses dutes a terme "en benefici dels ciutadans". I així, sincerament, cada vegada costa més confiar en uns representants que massa sovint només s'han representat a ells mateixos. I no em serveix allò de la renovació, perquè aquesta sempre s'acaba quedant a mitges.