Amb la sortida de Joan Olòriz (IC-Verds) de l'Ajuntament es tanca, ara sí, una època sòlida i important a Girona. Possiblement la més brillant de la història contemporània pel que fa a la gestió i millora de la ciutat, que va començar amb el restabliment de la democràcia. Olòriz és el darrer representant d'una generació molt compromesa políticament. Una generació que va tenir com a combustible la il·lusió de poder participar en política i gestió pública després de 40 anys de dictadura.
Una generació, cada un des del seu lloc al govern o a l'oposició, que va transformar, millorar i propulsar fins on van poder, o saber, la ciutat. En el cas d'Olòriz destaca la seva croada per fer-la més justa. Això el va portar a crear, des de la se?va responsabilitat de tinent d'alcalde, uns serveis socials molt potents i inspiradors. És de justícia recordar que això va fer que, durant els moments més cruels i desesperats de la crisi, moltes persones de Girona no passessin gana i molts col·lectius fràgils o desfavo?rits disposessin d'uns mínims vitals garantits. També, com a líder lo?cal d'IC, li hem de recordar la defensa de la gestió me?diambiental de la ciutat -radical per a alguns- que va fer el seu company de viatge Enric Pardo i que, vist en perspec?tiva i comparant-ho amb el que hi ha ara, va ser transgressora i brillant.
I un element que no he vist mai escrit: Olòriz va donar discurs i con?tingut polític als governs poc elèctrics i profunds del PSC d'Anna Pagans. L'alcaldessa va fer un correcte manteniment del llegat de Quim Nadal però no va tenir més remei que cedir a aquest apassionat professor el discurs de profun?di?tat del Govern. La potència intel·?lec?tual de l'ecosocialista dissimula?va les carències de discurs de la resta.
Olòriz marxa amb un cert males?tar per no haver fet més per millorar aquells governs i no haver combatut els abusos de l'establishment gironí amb el qual es va associar. Però, amb més o menys errors, és de justícia que els ciutadans donem les gràcies a aquells que durant temps han servit la ciutat i els seus ciutadans. Merci, Joan.
