La matinada de dijous a divendres va començar la campanya electoral per a les eleccions municipals, 36 anys després de les de 1979, que van recuperar la democràcia en l'àmbit municipal i que reprenien el fill de les llunyanes eleccions locals de 1931, les immediatament anteriors. Una desena d'eleccions d'alcaldes en més de vuitanta anys d'història són ben poques. Per tant, si algú té la sensació que el que es votarà d'aquí a dues setmanes és un pur tràmit rutinari fruit d'un dret natural i garantit, cal convidar-lo a revisar el seu pensament. Poder triar l'alcalde del poble o la ciutat on vivim és, encara, privilegi de poques generacions.

Òbviament, la raó més poderosa per anar a votar el dia 24 no és històrica. És que els governs municipals realitzen una tasca que influeix directíssimament en les nostres vides. I són un agent polític de primer ordre a l'hora de configurar la competitivitat d'un poble o una ciutat en l'economia d'avui. Gestionen també uns pressupostos prou importants. Naturalment, un govern municipal no determina els corrents de fons que fan que un municipi vagi amb vent de popa o arrossegui dificultats estructurals, però la forma de navegar, tant en la bonança com en la depressió, depèn en molt bona part de si la ciutat ha tingut la sort de comptar amb un bon timoner o no. Un bon alcalde por marcar la diferència. Per tant, la decisió que prenem col·lectivament el dia 24 no és pas menys important que la que es pren en unes eleccions generals o en unes eleccions autonòmiques.

Aquesta és una reflexió que obliga els ciutadans a prendre's la cita seriosament, però també obliga a ser exigent amb els candidats. La pèrdua de credibilitat de la majoria de partits polítics, la degradació del debat ideològic, el desinterès creixent per la vida pública, i l'espectacularitat dels casos de corrupció que han anat sortint en els últims temps han fet que avui poca gent vulgui desenvolupar una activitat política, i menys en el poc incentivador món local. Aquest fenomen ha fet que la qualificació dels candidats sigui, avui, en general, menor que la dels il·lusionats temps de la recuperació de la democràcia. Tanmateix, sigui quina sigui la seva talla i la seva experiència, els ciutadans hem d'exigir que responguin al que se n'espera i que s'esforcin per elaborar propostes raonades, realitzables, transformadores i útils. Els hem d'exigir que renunciïn als discursos vagues, buits i indocumentats, i a refugiar-se en consignes ideològiques que no tindran cap utilitat en la governació d'un ajuntament. Als electes els espera una gestió ingrata, exercici del càrrec a totes hores i enormes dificultats. Els ciutadans hauríem de ser capaços d'agrarir que hi estiguin disposats. Tanmateix, els candidats han de convertir aquesta campanya en una ocasió per repensar els municipis, trobar noves energies i generar noves idees. Només així podran demanar el vot de debò el dia 24.