Un canvi cultural es produeix quan el conjunt de la societat adopta una innovació de gran envergadura. Per arribar a aquest punt, les persones han de modificar la seva conducta. I aquesta transformació requereix una nova manera de pensar. Les expressions inversemblants i impossibles de materialitzar-se no entren en aquesta equació. Aquests plantejaments són propis dels idealistes i estan força allunyats del punt de partida dels innovadors, el qual, sense estar vigent en el moment en què és formulat, sí que resulta factible. Aquests processos poden desenvolupar-se de diverses maneres: a partir d'un pensament individual, per una tradició intel·lectual inspiradora, etc. Els mitjans de comunicació -tant els tradicionals com els nous i els suposadament alternatius- permeten dissenyar estratègies per progressar en la direcció adequada. Amb tot, la clau és sempre la mateixa: estem parlant d'una manifestació d'idealisme o es tracta d'un exemple d'innovació? Per honradesa, els principals agents de l'economia, la política i la cultura actuals han de respondre aquesta pregunta abans de seguir endavant. Però, sobretot, aquells que l'han de contestar són els ciutadans que els fan créixer amb el seu suport.
