La lectura dels programes de les diverses candidatures a les eleccions municipals del 24 de maig no és recomanable si hom vol preservar la salut mental. I és que empassar-se'n el cúmul de propostes, i tanmateix de despropòsits, posa en perill l'equilibri emocional de qualsevol persona.

En els opuscles dels partits arreu dels pobles de Catalunya, s'hi poden trobar milers de projectes que si no acontenten a tothom, no és pas per falta de ganes. Déu n'hi do!

A Lloret de Mar, entre les deu opcions, hi ha cinc eslògans que inclouen un imperatiu verbal: "Fem" (ERC-Avancem), "podem" (En Lloret, sí se puede), "recuperem" (IC-V/EUiA), "renovem" (CiU) i "capgirem" (CUP). L'objecte d'aquestes imprecacions gramaticals és sempre el poble de Lloret.

Altres es disfressen de representants de l'home del carrer: "Som com tu, gent de Lloret" (Lloret Unida) o "Persones com tu" (PPC). També hi ha dues formacions que ofereixen bones intencions en la gestió: "Honestedat i treball" (PSC) i "Valentia, eficàcia i transparència" (Millor).

Si s'analitzen les nombroses promeses anunciades a bombo i plateret, és per arrencar a córrer. Està de moda recollir tot allò que la gent demana (i algun altre estirabot propi dels salvadors del poble) per elaborar un compendi de mesures, una bona part de les quals són una demostració de com fer volar coloms. Ningú explica d'on sortiran les misses. Més encara si es vol abaixar impostos i augmentar despeses, en un inútil intent de cercar la quadratura del cercle.

Per tant, cap candidatura se salva de la demagògia de proposar accions impracticables i fal·lacioses amb l'objectiu d'entrar a governar l'Ajuntament. Tothom vol ser portaveu de la gent que està exclosa del repartiment del poder, irritada contra els polítics en general, indiferent a les ideologies i rebotada pel domini que mantenen els mateixos de sempre.

En definitiva, són diferents expressions d'un populisme que no mira prim i promet el món i la bolla amb el propòsit d'aconseguir la confiança dels votants.

Tot plegat és una aposta perillosa, perquè en un estat de dret s'ha de respectar la legalitat vigent.

I avui dia, els ajuntaments estan pràcticament intervinguts pel Govern central per l'aplicació de la Llei d'estabilitat pressupostària i la Llei de racionalització de l'Administració local.

Tota proposta que no s'ajusti al marc legal no podrà prosperar a menys que es deroguin els preceptes que impedeixen contractar més personal (inclosos els policies locals), que prohibeixen assumir serveis que no són propis o delegats i que obliguen a seguir reduint el deute públic i a no incórrer en dèficit.

És a dir, compte a voler tocar el cel amb la mà per no tocar de peus a terra.