El retorn del subcomandant Marcos

Chiapas és una interpel·lació, segons E. Dussel, ètica profunda, des de l'altra banda de la història de tota la modernitat. Toca a l'Amèrica llatina des de la seva substància, però toca igualment a Europa, recordar-li el genocidi del segle XVI, el primer holocaust, els 15 milions d'indis morts, els 14 milions d'esclaus africans venuts. Els zapatistes, des de l'any 1994, ens recorden la llarga història de l'emancipació de tots els pobles oprimits, que encara es rebelen lluitant contra el que és injust, fals ordre del neoliberalisme econòmic mundial. Des de l'any 1994, el misteriós Subcomandant Marcos, teòric líder popular dels indis de Chiapas, animador del nou moviment zapatista d'Alliberament Nacional, ens bombardeja políticament a través dels seus originals comunicats revolucionaris, a través de la premsa, internet, conferències de premsa, ràdio, televisió.

És curiós que en la guerra, pols, de baixa intensitat entre els zapatistes i el govern i l'exèrcit mexicà, la guerra i ocupacions territorials dels zapatistes són tolerades per la seva presència i repercussió internacionals i suports intel·lectuals, com els d'en Saramago, Ramonet, Montalbán, etc. Aquesta solidaritat mundial i lluita defensiva-ideològica no terrorista els ha evitat el genocidi i destrucció massiva dels pobles zapatistes, com està passant en tants altres llocs, amb els tutsis africans, els kurds, els palestins, i no oblidem l'Afganistan, Síria, Líbia, etc. I no parlarem dels fonamentalistes algerians, els fonamentalistes islàmics i tants altres grups violents.

La novetat del zapatisme és que no existeix, i el no ser ningú per això van amb el passamuntanyes. O som tots els que estem resistint, lluitant contra el nou desordre del neoliberalisme de les transnacionals capitalistes. I per això el més genial de les ideees polítiques dels zapatistes d'una nova xarxa, de xarxes de resistències mundials i locals.

Els zapatistes tracten de socialitzar la política. La política avui és un assumpte d'elits. Democratitzar-lo no significa ampliar aquestes elits o canviar-les per altres, sinó alliberar del segrest en què la mantenen els polítics i portar-la cap a baix, cap als que deuen manar. Aquí resideix la sobirania, els ciutadans. I en l'àmbit local mexicà, perquè s'aixequin els zapatites, primer contra el Tractat de Lliure Comerç, contra l'exdictadura del PRI, contra el racisme i el règim caciquil, contra la globalització de la nova fase de restructuració capitalista que assolen la població i els recursos naturals d'Amèrica llatina.

I en el seu estil modern de lluita local i mundial, per fer-se sentir i trobar noves solidaritats, a l'any 1996 van convocar al seu territori El primer encuentro intercontinental por la humanidad y contra el neo-liberalismo. Trobada que ha estat imitada i seguida per tots els grups més joves, rebels, antiglobals, de tots els països que exploten i es manifesten protestant des de Seattle, Niça, Barcelona, Girona, etc.

Dins d'un dels més cèlebres comunicats del subcomandant Marcos, que és una mena de nou revolucionari, poeta, literat, sociòleg, radical, genial, pensador, comunicador, activista, popular, particularment també des de fa molts anys, en la militància dins els comitès per la pau i el desarmament, al final de la guerra freda entre els EUA, capitalisme, i la URSS, socialisme, sabien que estàvem en una mena de tercera Guerra Mundial.

Amb la derrota de l'URSS hem entrat a la IV Guerra Mundial, en què els estats nacionals perden pes. Avui la política són els organitzadors econòmics i els polítics són moders administradors d'empreses. En aquest nou ordre mundial, la unificació del món enter en un sol mercat de pensament, de consum, la guerra, segons Marcos, una guerra mundial, la quarta, la pitjor i la més cruel, la que el liberalisme lliura a tot arreu i per tots els mitjans en contra de la humanitat.