Sanitat, Benestar Social,

a on anem...

Dolors Bancells. Vidreres.

A on anem, o millor dit fins a on arribarem amb la sanitat i benestar social que tenim en el nostre país.

Quan s'arriba a una edat que necessitem dels serveis sanitaris i de benestar social públics, ens trobem amb les portes tancades o ell o un familiar perquè "No hi ha diners", "La llista d'espera és molt gran", "Ja ho mirarem, però...", "No hi ha places lliures".

Però com hem arribat així? Hem de reconèixer que tenim uns metges i personal sanitari molt competent i professionals, encara que algunes vegades els manqui més humanitat.

A on anirem a parar, senyors polítics, mireu el vostre entorn, pregunteu, escolteu i no és excusa la típica resposta "No hi ha diners, és culpa de Madrid". Sí que hi ha diners, només s'han d'administrar i distribuir bé i correctament.

Sanitat, Benestar Social, a on anem, a on arribarem?

Mes de maig

Paquita Xarles Arnau. GIRONA.

El maig, dedicat a Maria, mare del Bell Amor, és un mes alegre i florit. Girona s'ha vestit de gala per uns dies amb motiu de l'exposició de flors, fins i tot les botigues que no estan en la zona d'exposició han adornat els seus aparadors amb flors. No sé si perquè és un any d'eleccions o perquè és la seixantena exposició com diuen els cartells anunciadors, o si és pels dos motius. La veritat és que tota la ciutat és un jardí on tots podem passejar, gaudir del seu encant i sense pagar res. Penso que moltes persones hi han treballat hores gratuïtament per organitzar i posar a punt tanta bellesa.

Gràcies a tots, col·laboradors, organitzadors, treballadors... a tots felicitats pel vostre encert. Gràcies per alegrar-nos la vida, ens convé passar unes hores alegres que ens faci oblidar la greu crisi que ens tenalla.

Els polítics diuen que ja s'està acabant però les nostres butxaques continuen buides, no totes les necessitats bàsiques estan cobertes, ni tothom té feina, ni tots els pidolaires són ganduls. Els temps actuals continuen difícils, a tots ens agrada oblidar-ho per una estona. Molt agraïda.

Feta la llei; feta la trampa

àngela ferrer i mató. girona.

Una veritat com una casa de pagès. El senyor Wert s'ha proposat enterrar el català abans de desaparèixer del mapa polític, perquè desapareixerà, d'això en podeu estar ben segurs. Però jo penso que a les classes es pot seguir i no seguir el que barrunta aquest diabòlic personatge que talment sembla per l'aspecte un supervivent nazi. Es tractaria de dir que es farà el que desitja però "no fer-ho".

M'explico: Fas la classe que sigui i procures dir alguna frase en castellà, les més inútils com ara: manar que s'asseguin, dir als alumnes què han de fer servir, que la classe ara comença o és a punt d'acabar... Ben comptat pot durar entre tota aquesta part menys important, uns quinze minuts o sigui una quarta part de la classe -el 25% de l'hora que toca impartir l'assignatura-. Bé, s'haurà complert la "llei" i alhora res important s'haurà fet en castellà.

Ja veig mentalment la cara del tal personatge al comprovar que "l'hem fotut". I si busca més pesssigolles, per la trampa que l'enginy català s'ha empescat de cap manera podria "impugnar" la que ell en diria il·legalitat, ni podria sancionar tots els mestres i professors catalans que, això sí, haurien d'estar d'acord per prendre-li el pèl, encara que té el cap més pelat que un meló (això sí, ple de malvolença vers Catalunya). Segurament hi ha altres maneres de fer-li la punyeta, la meva idea només és un suggeriment per pensar maneres de dir que sí, però no. O sigui com ens diu el títol "Feta la llei, feta la trampa" i no caldria ni discutir ni enfadar-se, el que trauria foc pels queixals (si en té) seria ell i només ell. Només d'imaginar-me la cara d'enrabiat que posaria ja m'ho estic passant pipa.

Els col·lectius tòxics

francesca barti i comalat. banyoles.

Persones grises que viuen a batzegades i ens fan trontollar de males maneres com a conseqüència de la seva poca claretat en les seves opinions, valors i identitat. Persones grises que no saben si volen carn o peix i contaminen a les persones properes d'inseguretats i falses creences. Persones grises que dubten de tot i critiquen a tothom; no tenen res més a fer que buscar a fora allò que no han resolt a dins seu. Persones grises que ens poden tirar en el mar de dubtes i fer-nos caminar borratxos d'un costat a l'altre si ens trobem una mica dèbils.

Cal que ens arrelem ben forts a la terra ja que en aquesta vida està ple de grisos falsos emmascarats/des per la bona educació que ens poden fer trontollar en algun moment donat.