Villalobos vs Tardà

Jordi Fontanals. corçà.

M'ha causat una sensació ben rara l'actuació de la senyora Celia Villalobos, esbroncant el senyor Tardà. Li ha demanat respecte pel lloc on eren: el Parlament Espanyol... Cal recordar que a ella, en el mateix lloc i, com avui, exercint de presidenta d'aquesta institució, la van enxampar jugant amb una maquineta de matar marcians. El fet que ella expliqués que el joc amb el qual s'entretenia no era estrictament de marcians, no canvia l'opinió de molts ciutadans, que pensen que s'estava rient de tots els que li paguen el sou. Està ?desacreditada per reprendre absolutament a ningú.

De l'Asil al científic

JOAQUIM ROCA PÉREZ. BLANES.

El científic Salvador Macip i Maresma rep un llegat que anava en principi destinat a l'Hospital Asil Sant Jaume de Blanes.

Na Maria Carme Andreu i Pujol, filla de Blanes, volia fer una obra social a la vila de Blanes quan ella faltés. Na Maria Carme tenia tres passions a la vida: l'amor pel seu gos, la devoció per la Verge de la Salut i la compassió pels ancians de l'Asil. Havia fet testament deixant el seu llegat a l'Asil de Blanes i a l'Obreria de la Capella de la Mare de Déu de la Salut, on n'era l'obrera principal.

Fa un any que ens va deixar a l'edat de 84 anys afeblida per un accident de trànsit.

Sorprenentment el testament fou modificat uns mesos abans de morir canviant totalment la seva reiterada voluntat. Aquesta modificació deixa com a hereu universal dels seus béns el fill del seu metge de capçalera, Salvador Macip i Maresma. Voldria fer arribar aquesta situació al Patronat de l'Hospital Asil de Sant Jaume i al seu president, Josep Marigó, alcalde de Blanes, perquè s'informi sobre aquest afer. Em pregunto si, defensant l'interès dels ancians asilats, aquest Patronat comprovarà la voluntat correctament volguda per la Sra. Andreu.

Francès, sí; espanyol, no

francesc Gombau. girona.

Em sorprèn la incoherència de la consellera Rigau. D'una banda, s'oposa frontalment al fet que un petit percentatge de classes, el 25%, es faci en espanyol perquè diu que "posaria en greu risc la salut del català". I, de l'altra, acaba d'anunciar aquesta setmana que el pròxim curs en 43 escoles de Catalunya (35 públiques i 8 privades) es trauran deu hores de català per donar-les en francès i 4 assignatures passaran a impartir-se en aquesta llengua. A veure si ho entenc: si es treuen dues hores de català per fer-les en espanyol, ens diuen que el català estaria a punt de desaparèixer però si es treuen cinc vegades més, deu hores de català, per fer-les en francès, la salut del català no pateix en absolut i Rigau no veu el més mínim problema. Cinisme, hipocresia o, senzillament, presa de pèl?

Privatitzant la sanitat pública

Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.

Estem vivint un altre episodi de privatització de la sanitat pública; actualment ja hi ha serveis discriminatoris com l'ús de la televisió, les habitacions individuals, les ambulàncies, les cafeteries, les màquines d'aigua, begudes i altres productes, i ara finalment alguns gestors d'hospitals han tingut la brillant idea, que, per cert, ja està rebent les seves corresponents queixes, que és canviar les butaques dels acompanyants sense cost per l'administració sanitària, fent pagar 5 euros per nit per poder-les reclinar i mal descansar les persones que fan la tasca de companyia i vigilància dels pacients, que hauríem d'esbrinar si els correspon.

Aqueixes concessions reporten ingressos, per la sanitat pública o pels concessionaris, i per tant seria bo saber si totes elles han estat objecte del corresponent procés licitatori i si les empreses que se'ls han adjudicat poden tenir algun tipus d'incompatibilitat en poder contractar amb l'administració pública. El síndic de greuges, potser, encara que sigui d'ofici, ho hauria d'esbrinar i donar-nos una satisfacció, si les coses s'han fet correctament, ja que avui en dia, tal com van les coses, tot ens fa mala olor i més quan la transparència brilla per la seva absència.

És lamentable veure com les persones gestores d'aquests hospitals pioners justifiquen la seva decisió dient que és el mateix que si es vol veure la televisió paguen 20 euros (deu ésser per targeta, no per dia), poden molt ben pagar 5?euros per nit per la "còmoda butaca", i per amorosir el tema, diuen, que si algú no ho pot pagar se'ls deixarà utilitzar gratuïtament, durant el dia les poden fer servir sense reclinar, tant pacients com acompanyants, i que han rebut més peticions de fer-les servir, que queixes. Ara ja no es parla de retallar, es privatitza i prou.

La campanya electoral

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE. TORROELLA DE MONTGRÍ.

El 24 de maig se celebraran eleccions municipals. Per aquest motiu, el 8 de maig va començar la campanya electoral que tindrà lloc durant els quinze dies ?se?güents. Ara comencem a veure cartells pels carrers amb les imatges dels rostres dels candidats dels diferents partits, comencem a rebre butlletins on ens expliquen el seu programa electoral, veiem i sentim als mitjans de comunicació les seves veus responent preguntes o debatent amb altres candidats. I em ve a la memòria totes aquelles vegades que hem rebut aquestes informacions i penso en tot allò que no s'ha dit i no s'ha complert. Crec que els votants ens estimaríem molt més rebre la informació de cada programa amb més dosi de realitat i proximitat i no pas tant de dispendi de frases de falses promeses o de dissenys amb l'únic objectiu de voler-les promocionar.

M'agradaria que els vots no depenguessin d'un missatge ben dit o una imatge ben dissenyada, sinó de la convicció que allò que es diu en cada programa fos creïble, de tal forma que hi poguéssim confiar. També m'agradaria que els programes poguessin arribar ?d'una forma senzilla, sense necessitat de semblar que té més valor allò que més es veu o se sent; que la maquinària electoral que s'ha posat en marxa fos equitativa per a tots aquells que es presenten; que els interessos públics passessin per davant dels interessos personals; que quan es digués que volen vetllar, millorar, potenciar, impulsar, fomentar, facilitar, promocionar, transformar, fer, donar, crear, convertir, apostar, recuperar, aplicar, ser, realitzar, repensar,... fossin idees fonamentades en la credibilitat que es pot realment fer i no pas que tot plegat restés en la buidor de les paraules boniques, però mai no complertes de tants i més programes de campanyes anteriors.