Temps de Flors
M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.
També els alumnes que participem en l´activitat de dibuix i pintura que ofereix el Centre Cívic Montilivi, guiats pel nostre professor Pau Carulla, ens hem volgut adherir a donar una nota més de color a aquest Temps de Flors que diu molt de la ciutat. Hem d´agrair a l´ADAC haver-nos deixat exposar a les seves instal·lacions de la pujada Sant Domènec, la mostra col·lectiva de dibuix i i pintura. No hi ha dubte que tots plegats hi hem posat molta il·lusió i els que han passat pel davant per organitzar-la, molt del seu temps.
Celebrar els seixanta anys d´una activat com aquesta vol dir molts anys d´esforç, de col·laboració ciutadana, de creativitat, de superació personal, d´amor a la cultura, de cultivar la bellesa... Val a dir que en aquesta ocasió s´han superat totes les expectatives, un èxit espectacular de participació, persones de totes edats i de llocs ben diversos ens han visitat i han pogut gaudir d´una Girona que emociona perquè realment s´ha vestit de gala. Carrers, establiments comercials, monuments, patis, jardins, paratges naturals... amb les seves exposicions florals han donat una nova vida a la ciutat i han afegit una nota positiva d´ànim a tots els ciutadans que, d´una manera o altra, hi hem pres part.
Trenet i Temps
de Flors
JOSEP PUJOLAR DANIEL. ESPONELLÀ.
Temps de flors. És dissabte. Sóc al pont de Pedra amb la meva família: dona i fill. Set anys i fan dels trens. Veig la cua del trenet Girona City Tour i em disposo a posar-m´hi. Se m´acosta la venedora de bitllets i em diu: «Fem l´últim viatge i no sé si hi haurà lloc. Es poden esperar i provar-ho». Decidim esperar-nos, i després de vint minuts arriba el tren. Oh quina sort! hi cabrem. Som pràcticament els últims de pujar... Com he dit el meu fill és fan dels trens i no és la primera vegada que pujo a aquest tren. El tren arrenca i ei! Sorpresa! el tren pren una direcció que no m´és gens familiar. Barri vell, pensaran! Doncs no, pren la pujada de la muralla fins a Torre Gironella, on fa una parada. Surt el conductor i diu: qui vulgui baixar per veure les flors... eh! penso. Ningú no baixa i torna a arrencar i oh! Més sorpreses! Enfilem el camí de la vall de Sant Daniel fins al Cul del Món, mai millor dit, tornem per la Devesa i arribem al Pont de Pedra pel carrer Santa Clara.
Que boniques les flors!
El tren para i no puc estar-me´n! Pregunto al personal del trenet: «Com és que feu aquest recorregut i no el de sempre?». Resposta: «Aquests dies no podem passar pel Barri Vell, l´Ajuntament ens ho ha prohibit!». Fantàstic!, contesto. Si canvieu el recorregut seria bo avisar la gent; sobretot perquè no veurà ni una flor. Jo no hauria pujat si hagués sabut el recorregut.
Bé, ja està fet. Vaig perdre una hora, dotze euros i les ganes de tornar a pujar al Girona City Tour.
Senyors del trenet; si per Temps de Flors no poden recórrer el Barri Vell, com m´heu dit; el millor seria no fer el servei i no enganyar la gent.
Com enyoro en Gerió, i potser l´Ajuntament també.
Els consells comarcals
Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.
La notícia que ha publicat DdG sobre les punibles activitats del Consell Comarcal de la Selva no per esperades deixen de sorprendre per la seva magnitud i la implicació de Sehrs (l´empresa d´en Bagó, gran amic d´en Pujol i un dels barons de CDC) en aquesta estafa que han fet a les famílies de la comarca selvatana, estafa que no seria res d´estrany que també passés en altres llocs de Catalunya.
Era àmpliament sabut que, des de la seva implantació, els consells comarcals eren estables de corrupció política on anaven a menjar garrofes tots aquells que havien perdut el favor dels seus vilatans i per tant havien perdut el poder i la userda a casa seva. Ara, després de les actuacions judicials, s´ha fet públic que també hi havia corrupció econòmica amb càrrec a les butxaques dels pares que deixaven els seus fills als menjadors escolars.
No és d´avui ni d´ahir que alguns grups de pares han denunciat com de cars eren els menús escolars (d´aproximadament 7€) per un grapat de macarrons, tres croquetes i un iogurt. Ara es veu que en aquest preu hi anaven les comissions que cobrava el Consell Comarcal com a mitjancer entre l´empresa dels seus amics i els corresponents col·legis de La Selva.
Potser seria hora que els catalans de bona fe deixessin de seguir als apòstols de l´independentisme, es deixessin de romanços entabanadors i es preocupessin de fer neteja de tanta corrupció com ens està ofegant, i en aquesta apreciació hi va inclosa la que surt per les clavegueres de la Diputació.
Parodiant un gran estadista podríem dir que «mai tan pocs han fet tant de mal a tants».
