Xavier Ferràs, degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, ha escrit un article titulat "La revolució educativa: la fi de la classe magistral" (Diari de Girona, 18/3/15), en el qual hi fa una afirmació que cal aclarir: "Avui entrar en una aula pot ser una experiència aterradora, si es pretén afrontar el procés educatiu amb les mateixes lògiques del passat". De quines "lògiques del passat" parla el degà Ferràs? Es refereix, tal volta, a la "Ratio Studiorum" dels jesuïtes, aquella Magna Ars Didàctica, amb un passat de més de quatre-cents anys? Doncs resulta que aquesta "Ratio Studiorum", amb la seva lògica del passat, contenia ja els tres elements neurodidàctics que ofereix la neurociència actual.
El primer element era la "prelectio": el professor no preparava la seva classe o lliçó magistral, sinó que movilitzava les energies de l'alumne, el principal protagonista de l'aprenentatge, per mitjà de continus exercicis procedimentals. Aquest element es correspon amb el primer axioma del nou paradigma neuroeducatiu, avançat fa més de cent anys, per Cajal: "Excitar la curiosidad de las tiernas inteligencias ganando a la par para la obra docente el corazón y el intelecto del alumno".
El segon element, l'"exercitatio", es correspon amb el segon axioma cajalià: "Es preciso sacudir enérgicamente el bosque de las neuronas cerebrales adormecidas". S. J. Blakemore, de l'Institute of Cognitive Neuroscience (University College, London) ensenya que "els ganglis basals formen una xarxa d'estructures situades en nivells profunds del cervell i implicades en l'aprenentatge procedimental que és la base de la neurodidàctica". Ara bé, la neurodidàctica és la branca de la neurociència que estudia i ensenya com aprén el cervell i adquireix coneixement. Quin aprenentatge procedimental ofereix la "revolució educativa" o la "flipped classroom"? Quins procediments (cognitius-emocinals-executius) té elaborats, aplicats i avaluats que activin totes les xarxes neuronals i que "sacsegin enèrgicament el bosc de les neurones cerebrals adormides" dels nostres alumnes? No ho sabem.
Per últim, amb el tercer element, l'"aplicatio", s'acompleix, per fi, el gran anhel del nostre Nobel: "Fabricar cerebros originales: he aquí el gran triumfo del pedagogo". L'"aplicatio" fabrica cervells originals de veritat i, per tant, creatius.
Els neurocientífics actuals van indicant el camí correcte. Karl Zilles, de l'Institut de Neurociència Jülich (Alemanya) adverteix seriosament que "en comptes d'incrementar la nostra capacitat cerebral estem augmentant la capacitat de les nostres pròtesis (tauletes i tota mena de xips)". Albert Fert, premi Nobel de Física explica: "Aconsello als pares que no eduquin nens submisos a l'ordinador. Abans d'utilitzar-lo els nens han d'aprendre a desenvolupar les seves capacitats cerebrals". El Dr. Joan Lerma, president de la Sociedad Española de Neurociencia, avança que "tard o d'hora els sistemes d'ensenyament hauran d'adaptar-se a la capacitat cerebral dels alumnes". Per tant, abans que tot, alfabetització cerebral (neurodidàctica); després, en tot cas, alfabetització digital complementària.
Les investigacions del neurocientífic Dr. Joaquim Fuster, gran admirador de Cajal, sobre el lòbul frontal, l'òrgan de la civilització i seu de la intel·ligència executiva, han fet possible la determinació del nou paradigma neuroeducatiu del segle XXI, el segle del cervell. Els qui treballem ja en aquest nou paradigma hem fet una aposta decidida per les neurones, però per les neurones "sacsejades enèrgicament" i, en especial, per les neurones "adormides" en l'escorça prefrontal, que cal despertar "a allò útil, a la veritat, al bé i a la bellesa"; per les neurones, en fi, que "ens obren al futur il·limitat" (Fuster).
Coda. Idriss Aberkane, investigador en el CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique, París) i en la Universitat de Stanford (Estats Units) confesa que ha aprofundit en l'obra de Cajal i afirma que "els científics en sabem molt més ara sobre la manera com aprèn el cervell". I afegeix: "El nostre sistema educatiu ha estat concebut sense conèixer res del cervell". La "revolució educativa", la "flipped classroom", ha estat concebuda sense conèixer res del cervell? Semblaria que sí.
