Tot just demà es clourà la campanya electoral per a les eleccions municipals, la primera de les cites que enguany ens poden dur a les urnes un munt de vegades. En aquests dies hem escoltat, com és habitual a totes les campanyes, un munt de barbaritats i quatre propostes mal comptades. La majoria dels que proposen quelcom volen capgirar, renovar, remuntar, refer, fer i canviar tot allò que s'hagi fet fins ara, com si l'única manera d'assolir el poder fos rene?gar de tot el que hagi estat un govern anterior.

Els nous candidats i candidates no saben que la història fa bona aquella dita que diu que no existeix al món cap govern que perdi unes eleccions si no les vol perdre, conscient o inconscientment, i jo afegiria que a cap electorat ens agrada que les campanyes s'alimentin única i exclusivament de la crítica, del pessimisme, de destacar només els punts negatius i les febleses de l'altre.

En unes hores veurem si el ball d'enquestes ha servit per a quelcom més que per ser utilitzades com a arma política, per uns i pels altres, per desanimar o animar la tropa en funció del que diguessin i per demostrar que en aquest país les enquestes només serveixen per do?tar de continguts unes campanyes que cada vegada més tenen menys continguts, menys arguments i menys capacitat de convèn?cer i d'il·lusionar ningú.

En unes hores els nervis dels 30.000 candidats que es presenten a Catalunya passaran a ser llàgrimes o crits d'alegria, sense saber que el resultat ja té molt poc a veure amb qui realment governarà. La campanya de veritat començarà a partir de diumenge, quan els candidats i candidates amb un mínim de possibilitats hauran de posar damunt de la taula totes les seves virtuts i capacitats per convèncer els altres d'obtenir aquell vot que els pot donar el govern i l'alcaldia.