Cartes

Francesc Buixeda Cabré. santa pau.

Els polítics s'omplen la boca reafirmant, per activa i per passiva, la independència del poder judicial, i més en plena campanya pels comicis municipals i autonò?mics. Però veiem que el Consell General del Poder Judicial ha acordat encarregar a la nova jutge del número 6 de Sevilla, Àngeles Núñez, que determini el rumb dels casos que instrueix la seva antecessora Mercedes Alaya, entre ells, els ERO d'Andalusia, els cursos de formació i d'altres, creant al mateix temps dues noves places de suport per portar-ho a terme (no es podien haver creat abans?).

Quina casualitat!, que quan s'està negociant la investidura de la nova Presidenta de la Junta d'Andalusia, de moment prou enrocada, per la manca d'acord amb la resta de forces polítiques, es pren aquest acord, que no fa altra cosa que apartar la Jutge Alaya, a qui queda l'alternativa de demanar la comissió de serveis per una de les dues noves places creades pel CGPJ, o desistir, per incorporar-se a la seva nova destinació. Si tenim en compte que la Junta d'Andalusia ha presentat demanda contra la mateixa jutge per prevaricació, queda claríssim que el poder judicial és "independent".

A tot això hi hem d'acumular la destitució dels jutges Garzón i Elpidio Silva, la nova destinació del Jutge Ruz, el cas del Jutge Castro, i les prescripcions en el cas Palau, sense entrar en d'altres situacions semblants, i que la classe política segueixi asseverant que el poder judicial és "independent", i ens ho volen fer creure!

Però fins a on hem arribat en la prostitució governamental; si això és democràcia, que vingui la dictadura, potser anirem millor i haurem de mantenir menys personal de confiança, lliure designació, alts càrrecs, dels quals l'administració pública està plagada.

Bàscara, la millor campanya preventiva per la seguretat viària

Ramón Labrador Belzunces. girona.

Fa dos anys de la fita històrica dels veïns de Bàscara, 80 dies de concentracions, infinitat d'activitats i festejos al voltant dels talls de la N-II. Un poble unit va aconseguir l'objectiu, desviar el trànsit pesant de la N-II per l'AP-7 amb el resultat que tots coneixem, baixar la mortalitat quasi a zero d'una carretera maleïda per l'alta sinistralitat. El passat 28 d'abril el Servei Català de Trànsit va atorgar els II Premis a la Seguretat Viària on es reconeixen amb distincions honorífiques institucions, corporacions, fundacions, associacions, em?preses públiques o privades i particulars que hagin ajudat a promoure la mobilitat i la seguretat viària. Pel coneixement i experiència com a professional del tràn?sit, mai he viscut ni conegut cap campanya preventiva, mesura estratègica o acció, ja sigui institucional o privada, més efectiva i amb millor resultat (contrastat i objectiu) com la revindicació i lluita duta a terme pel veïns de Bàscara contra els accidents de trànsit. Per tant, seria de justícia que el SCT els reconegués amb una distinció honorífica, com a responsables de l'èxit en la reduc?ció dels accidents de trànsit en la N-II, abans coneguda com una de les carreteres de la mort.

Arriola, l'has ben encertada

EDUARD GIL. GIRONA.

Pedro Arriola és un dels principals assessors del president Rajoy i del Partit Popular. Diuen que va ser el principal artífex de la defenestració del ministre Ruiz Gallar?dón i del seu projecte de reforma de la llei de l'avortament.

Sembla que Arriola va fer els seus càlculs electorals i va arribar a la conclusió que compensava decebre el sector del seu electorat, diguem "cristià". Els oferí únicament una reforma molt light que li permetria lluir de compliment de programa electoral alhora que quedava bé davant el sector "una mica progre" del seu electorat.

Hi hagué manifestacions en favor de la vida, expressions de decepció -davant la covardia del PP-, que calia castigar-lo a les urnes, parlamentaris estatals que fins i tot arribaren a trencar la disciplina de vot, etc. Però finalment sembla que l'Arriola l'ha encertada en allò que Fernando Onega ja s'ensumà quan més o menys digué que finalment els "decebuts catòlics" de les regions espanyoles continuarien votant el PP perquè d'altra banda quedarien orfes políticament.

I pel que fa Catalunya, alguns del PP deuen pensar que la "sagrada unidad de España" deu estar resguardada per un manament diví de més jerarquia que el cinquè.

Reflexió assenyada

JOAN JANOHER I SADURNI. forallac.

Ja hi estem arribant, i haurem de prendre consciència de com moure la fiabilitat del senti?ment que correspon al nostre poble. Crec que a ningú se li pot escapar de com s'ha portat a terme la campanya electoral per tal com les desqualificacions dels partits que depenen d'afiliacions centrals s'han prodigat menyspreant la convivència que tenim a casa nostra, i titllant tots els nostres representants polítics d'inquisidors de la llengua.

Em pregunto si serem capaços de rebutjar, com de decidir amb solvència quina Catalunya volem i què caldrà fer per aconseguir el respecte escaient. Se'ns està tractant d'insubmisos, per no voler acceptar l'espanyolisme, mentre que ells mai han considerat el català com a font de riquesa cultural d'un país que només pretén defensar la seva identitat. Però amb tot això el que de veritat interessa i persegueixen és com poder minvar l'ensenyament a les nostres escoles.

Aquesta consigna s'estén com la pólvora, ja que dintre la campanya electoral que estem vivint, un s'adona de la influència massiva de castellanisme parlamentari. Convé no caure pas en la ignorància, procurant d'evitar les xarxes de manipulació polítiques, que estan divulgant canvis substancials, en detriment del benes?tar social català. Haurem de ser més conseqüents, procurant, com no, defensar uns principis de sobirania i ens permetin estar desperts a l'hora de la reflexió assenyada.

En honor a la veritat

enric carcereny beltran. lloret de

mar.

La difamació és l'ofensa a l'honor d'una persona, feta davant unes altres o la publicació de fets amb menyspreu i malícia davant l'opinió pública que són falsos. Allò rellevant en la difamació és la divulgació i publicitat que es fa d'un fet a un tercer. Fa 5 anys, en un llibre, ja vaig advertir del perillós que pot resultar una difamació o acusació falsa. I també vaig explicar que en el cas del meu pare, una acusació falsa li va provocar tres infarts i al final la mort. En un infart tots sabem que hi ha factors que ajuden a provocar-lo. Però si el primer li agafa després de llegir l'article escrit per una mala persona, és clar que alguna cosa té a veure.

Com que jo he viscut aquest episodi, sóc testimoni fefaent del patiment que origina a la persona implicada, a la família i als amics. També puc dir que jo he denunciat a la premsa, un fet greu i que el diari, en rebre-la, el primer que va fer va ser demanar-me els docu?ments que avalaven la meva denúncia, i al cap de pocs dies sortia publicada a plana sencera. Com que era veritat, i no cap difa?ma?ció o falsedat, no va passar res, però vaig contribuir a netejar el país. Si la denúncia és verdadera no fer-ho és la manera més ximple d'acceptar un nou impost.